Pot resultar fàcil creure que Alcàntara i Alcàsser són paraules genuïnament àrabs. Almenys així consta a El gran llibre dels cognoms catalans d'Albaigès (pàg. 26): Alcàntara prové de l'àrab al-kantara "el pont" i Alcàsser o Alcàcer provenen de l'àrab al-qasr "el palau".
Però resulta que el tema és un pèl més complicat. Al Diccionario de arabismos de Corriente podem descobrir que alcàntara provindria en realitat del grec kéntron "centre del cercle", tot referint-se als arcs o bòvedes de ponts i aqüeductes (pàg. 134). I alcácer o alcázar provindrien del llatí castra "campament, indret fortificat" (pàg. 128).
Així doncs, l'àrab hauria adaptat els mots (i antropònims) esmentats a través del grec (kéntron, kástra).
Curiosament per als culés, aquests mots van associats a futbolistes caracteritzats per ser davanters: el gran golejador Paulino Alcántara i el debutant Paco Alcácer. I per acabar de tancar el cercle, el mot llatí castrum (pl. castra) ha estat portat per un altre davanter blaugrana: l'inoblidable Enrique Castro ("Quini").
Tal com consta al Dictionary of English place-names de Mills, també podríem explicar que el mot anglosaxó caester "campament o indret fortificat" (variants: ceaster, chester) deriva del llatí castrum (pàg. 402) i ha batejat algunes ciutats britàniques conegudes pels seus equips de futbol: Manchester (llat. Mamucio ceaster "òppidum o poblat de Mamuci", topònim cèltic-romà) (pàg. 232), Leicester (llat. Ligera ceaster "òppidum o poblat de Ligore", d'origen també cèltic-romà) (pàg. 218). Noms relacionats: Chester (antiga Deoua, a la vora del riu Dee) i Cheshire (districte de Chester), Chesterfield i Chesterton (compostos amb angl. field "camp" i town "ciutat") (pàg. 80), Gloucester (llat. Glevum ceaster "colònia romana de Glev") (pàg. 151).
Biblografia:
-Josep Maria Albaigès, El gran llibre dels cognoms catalans, Edicions 62, Barcelona, 2005.
-Federico Corriente, Diccionario de arabismos y voces afines en iberorromance, Editorial Gredos, Madrid, 2003.
-David Mills, Dictionary of English place-names, Oxford University Press, 1991-1998.
Enllaços relacionats:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada