Fa temps que volia escriure sobre els cognoms de jugadors i entrenadors procedents d'Alemanya i els Països Baixos i sobre la curiosa relació amb la seva personalitat i amb el Barça. Vet aquí una llista prou abundosa:
BLOGSCRIPTORI DE MARTIN DOMENE
dimecres, 31 de desembre del 2025
BARÇA, ALEMANY I NEERLANDÈS
Fa temps que volia escriure sobre els cognoms de jugadors i entrenadors procedents d'Alemanya i els Països Baixos i sobre la curiosa relació amb la seva personalitat i amb el Barça. Vet aquí una llista prou abundosa:
diumenge, 28 de desembre del 2025
MADRIDISME SOCIOLÒGIC I MADRIDISME FÀCTIC
Joan Laporta no és un filòleg avesat a remenar els diccionaris a fons, ni un assagista rigorós ni un filòsof teoritzador: probablement per això ha confòs madridisme sociològic i madridisme fàctic en els seus discursos.
Esclarim el perquè.
Madridisme sociològic és una definició encertada, però cal aplicar-la més aviat al predomini de seguidors madridistes arreu de l'estat espanyol. El Real Madrid esdevé l'equip prioritari a nivell nacional, al mateix temps que un equip local pot ocupar també un lloc preeminent al cor dels seguidors madridistes de la província o la comunitat. Es així perquè el "Madrid" representa un tipus d'espanyolitat molt determinat: defensa la unitat d'Espanya des d'una dreta tradicionalment franquista o des d'una esquerra ideològicament centralista, una idea de nació enfrontada històricament al catalanisme i a l'anticentralisme del Barça entre la seva massa social.
El madridisme al qual es refereix el president Laporta és, ara amb més precisió, un madridisme fàctic: el madridisme que va del bracet dels poders dominants, aquell madridisme que aplega a la llotja del Bernabéu -o al seu voltant- polítics (Ayuntamiento, Comunidad de Madrid, ministres), empresaris, periodistes, jutges, funcionaris d'Hisenda i de tota mena, militars i agents de l'ordre, artistes i altres persones que tenen capacitat de decisió política, influència social o responsabilitat econòmica i institucional.
Així doncs, el Real Madrid esdevé l'equip que representa sociològicament el concepte predominant d'espanyolitat entre els seguidors i els espectadors del futbol espanyol (madridisme sociològic) i és també un equip esportiu visiblement aclamat i afavorit pels poders polítics, econòmics, institucionals i socials de l'estat espanyol (madridisme fàctic).
Per tant, quan Laporta parla del Real Madrid, hem d'entendre que parla de madridisme sociològic i, sobretot, de madridisme fàctic. Un madridisme que, per tal de defensar la seva rivalitat amb el Barça, fa ostentació contínua del seu reguitzell de Copes d'Europa (6) i Champions (9) i intenta implicar el club barcelonista en acusacions i escàndols que el podrien desprestigiar o desestabilitzar, amb l'ajut de mitjans de comunicació, el poder polític i el judicial: Villarato (favoritisme de la Federació espanyola de futbol, plena de madridistes), cas Negreira (favoritisme i corrupció arbitral, amb un CTA i un comitè sancionador controlat per madridistes), cas Olmo-Consejo Superior de Deportes (un escàndol perquè el beneficiat no és el Real Madrid), "palanques" per aconseguir ingressos (sospitoses si les fa el Barça, operacions profitoses si les fa el "Madrid"), Javier Tebas i LaLiga contra el Barça (ofegament econòmic amb l'excusa de la regla 1x1 per part d'una patronal presidida per un madridista), Hacienda contra el Barça (presó de Núñez, judici de Rosell i Bartomeu pel cas Neymar, judici de Messi), dopatge dels equips de Rijkaard i Guardiola (connexió amb el doctor Eufemiano Fuentes, que també va col·laborar amb el Real Madrid), el Barça és un equip psicològicament feble (cagómetro), el sistema de Cruyff era massa arriscat i calia que rectifiqués quan es va començar a aplicar, "Es polaco el que no bote, eh", "Puta Barça, Puta Barça, eh": crits legitimats envers un club independentista contrari al concepte d'Espanya...
En definitiva, el "Madrid" del carrer (madridisme sociològic) i el "Madrid" del poder (madridisme fàctic) conflueixen en el "madridisme sociològic" enfrontat al Barça de la llibertat que proclama Laporta.
PD: Al loro! Escric això casualment el dia dels Innocents, però no es tracta de cap innocentada.
dilluns, 3 de febrer del 2025
SOBRE L'ESQUERRA MIOP
Plantejament clar, senzill i directe:
-La dreta i la ultradreta fan polítiques neoliberals: afavoreixen el sector privat i retallen serveis socials.
-L'esquerra miop aplica polítiques neoliberals en temes econòmics i fa demagògia per amagar-ho (no fa "privatitzacions", fa "externalitzacions").
-Conclusió: el neoliberalisme sempre guanya en les polítiques econòmiques.
-Pel que fa al fons ideològic, l'esquerra miop (urbana, elitista, universitària, aburgesada) manifesta una superioritat moral dogmàtica i preocupant (sense gaire autocrítica i sovint amb doble moral), defensa quatre "ismes" i predica tot el dia "Que arriba el feixisme", "Que arriba el nazisme", "Que arriba la ultradreta".
Tot seguit afegeixo una tria d'articles de gent que en sap molt més que aquest pixaplomes sobre l'esquerra miop que està sent engolida per neoliberals, pobrefatxes, pijoprogres, ecofanàtics i d'altres faunes:
1.1. Article de Miquel Puig:
L'esquerra miop es reafirma principalment en tres posicions: feminisme, antiracisme i antifeixisme, unes pantalles que el conservadorisme populista ha deixat enrere, atès que els populistes de dreta són ara els qui prometen un futur ple d'esperança (bàsicament, ordre, seguretat i butxaques plenes).
https://naciodigital.cat/opinio/inferioritat-intellectual-esquerra_2082004_102.html
1.2. Article de Josep Sala i Cullell:
Els partits d’esquerra són uns espais tancats i impermeables, dominats per unes elits universitàries que s’omplen la boca d’un discurs progressista però que, en ralitat, detesten la classe treballadora a la qual proclamen que defensen.
https://www.vilaweb.cat/noticies/una-esquerra-petita-resclosida-i-perdedora/
1.3. Article de Xavier Díez:
Les "classes treballadores" acaben tenint unes preocupacions i una visió del món cada vegada més distant dels grups, partits i ideologies que afirmen defensar-los.
https://elmon.cat/opinio/les-bones-intencions-que-asfalten-el-cami-de-linfern-860318/
1.4. Entrevista al pensador francès Christophe Guilluy:
Hi ha un segrest de la democràcia per part de les elits polítiques dominants, formades per funcionaris i buròcrates al servei dels partits.
1.5. Article de Marçal Girbau:
L'esquerra, en comptes de posar el focus en problemes estructurals, "perd el temps" amb el canvi climàtic o polítiques de gènere, que són importants, però no són l'única i veritable via per millorar de debò el benestar comú.
En realitat, aquesta esquerra idealista, apocalíptica i alliçonadora afavoreix grups de poder i grans empreses que impedeixen la plena sobirania política, econòmica, social, energètica i alimentària dels ciutadans i dels països.
https://www.eltemps.cat/opinio/8872/les-veritats-incomodes-del-canvi-climatic
Exemples de la distracció de l'esquerra miop en polítiques de gènere o en el canvi climàtic:
Carme Junyent, eminent lingüista i professora, sempre ha estat en contra de l'anomenada "llengua inclusiva": va néixer fomentada pel poder polític i no per una necessitat filològica real, fa propostes estrafolàries i allunyades de la lògica gramatical (cat. totis, cast. todes: Totis lis maris o paris de nenis petitis estan cansadis però felicis), interpreta malament el gènere no marcat o masculí i el gènere marcat o femení (podrien ser gènere A i B: el gènere no té gens a veure amb el sexe), és una llengua reiterativa o redundant (ciutadans i ciutadanes, vilassarencs i vilassarenques), i amaga fins i tot un rerefons masclista: "La llengua inclusiva serveix perquè els senyors ens diguin com hem de parlar". És a dir, la llengua inclusiva, de manera paradoxal, hiperfeminitza innecessàriament i esdevé discriminatòria. Si parafrasegem la Carme Junyent: el que cal canviar és la societat, i la llengua ja s'hi adaptarà com ho ha fet sempre.
https://www.revistamirades.cat/2023/02/28/carme-junyent-i-el-llenguatge-inclusiu/
5.2. Francesc Burjachs, Eudald Carbonell, Josefina Castellví i l'escalfament climàtic
Francesc Burjachs, especialista en el paisatge i el clima del passat i membre de l'Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), té un discurs diferent a allò que repeteixen dia rere dia molts meteoròlegs als mitjans de comunicació. Com a paleoclimatòleg, parla d'escalfament global i rebutja que ens adrecem cap a una catàstrofe natural tèrmica provocada exclusivament per acció antròpica (l'espècie humana i els seus efectes). Segons Burjachs i altres científics, l'escalfament del clima de la Terra és massa accelerat i, més aviat, fa pensar que podria tractar-se d'un episodi de canvi climàtic (un més al llarg de la història: el darrer es va produir fa 300 anys, la Petita Edat de Gel) o fins i tot podria ser la fi de l'era interglacial (època càlida entre glaciacions) en la qual ens trobem des de fa 11.700 anys.
Dins la mateixa línia, Eudald Carbonell, paleontòleg i catedràtic de Prehistòria, comenta que l'escalfament climàtic actual ens portarà un refredament global que arribarà d'aquí a 30 o 40 anys.
Josefina Castellví, oceanògrafa i directora durant un temps de la base científica espanyola a l'Antàrtida, reflexionava sobre el canvi climàtic al programa radiofònic del Toni Clapés (Versió RAC1, 2007): "És perillós quan aquests temes van a la premsa com a notícies principals. Ara, per exemple, es dona el cas que tot és degut al canvi climàtic. Qualsevol cosa és el canvi climàtic. N'hi han hagut en el planeta Terra centenars, milers de canvis climàtics i això, precisament, s'estudia en el gel antàrtic" (Paraules reproduïdes de nou al Versió RAC1 de Toni Clapés, dijous 5 de febrer de 2026, entre 16:36h i 16:37h).
La reflexió de Castellví continua vigent: atribuïm al canvi climàtic desbordaments de rius i rieres, i negaments de zones inundables que persistim a ocupar sense prendre gaires mesures de seguretat; el fem responsable de focs forestals devastadors quan resulta que són pocs els recursos invertits en la seva prevenció per part de les administracions; l'acusem de sequeres persistents mentre malbaratem l'aigua a camps de golf i piscines d'hotels i urbanitzacions, etc, etc, etc...
La visió urbanita i simplista de l'esquerra miop perjudica sectors com els pagesos, els ramaders i els pescadors, que són com figuretes de pessebre al bell mig d'un paisatge bonic, i perjudica seriosament sectors de serveis públics com la Sanitat o l'Ensenyament, que esdevenen les víctimes de les polítiques de retallades que practiquen tant la dreta ferotge com l'esquerra miop.
6.1. Protestes de pagesos, ramaders i pescadors per les seves condicions de treball:
https://marina360.cat/els-pescadors-del-mediterrani-protesten-contra-la-nova-normativa-pesquera/
6.2. Col·lapse del sistema ferroviari. La manca d'inversió durant més de 30 anys i l'externalització de serveis han provocat el col·lapse del sistema de Rodalies de Catalunya i, per extensió, aquest col·lapsa sovint el sistema viari del país (carreteres, autopistes). Tant la dreta conservadora (PP i CiU) com l'esquerra miop (l'espanyola al govern i la catalana a la Generalitat) en són responsables:
6.3. Article de Xavier Díez que descriu el desgavell de l'ensenyament britànic des dels anys 1990, provocat per l'aplicació de polítiques neoliberals al camp de l'ensenyament.
Compte amb les semblances!
https://elmon.cat/opinio/professio-decadencia-662677/
6.4. Article de Xavier Díez que descriu ara el desgavell de l'ensenyament nord-americà, on s'hi enfronten liberals (progres) contra conservadors, centres públics contra charter schools (concertats), burocràcia, resignations (abandonaments), bornouts (professionals cremats)... i una comparació amb alguns sistemes educatius a Europa.
Compte de nou amb les semblances...
6.5. Les retallades pressupostàries són l'arrel de la problemàtica sanitària i provoquen tancament de quiròfans i plantes, més cues d'espera per a especialistes, menys doctors als CAPS o fugida d'infermeres i metges a altres països per culpa de jornades laborals esgotadores i remuneracions massa baixes.
https://directa.cat/la-soga-de-les-retallades-sanitaries/
6.6. El col·lapse de la sanitat pública comença a crear esperes a la sanitat privada i, per tant, col·lapsa també la sanitat privada.
6.7. "Sanitat i Política": Reflexió poètica basada en la resposta real a una enquesta sobre la situació de la Sanitat pública a l'Estat espanyol.
"He abandonat la SANITAT PÚBLICA perquè és un DESASTRE en els TEMPS D'ESPERA: atenció primària, especialistes, proves, operacions. Per culpa de RETALLADES, retallades i més retallades, i POCA INVERSIÓ. El pitjor és que el col·lapse de la sanitat pública està començant a col·lapsar la sanitat privada".
https://blogscriptoridemartindomene.blogspot.com/2024/11/politica-i-salut-poesia.html
Enllaços relacionats:
In-trump-sigència i esquerra miop
https://blogscriptoridemartindomene.blogspot.com/2024/11/in-trump-sigencia-i-esquerra-miop-una.html
Seguretat (Ultradreta i Autocràcia)
https://blogscriptoridemartindomene.blogspot.com/2019/12/seguretat.html
dimarts, 14 de gener del 2025
BARÇA, ARÀBIA SAUDITA, QATAR I ELS EMIRATS
Aquest matí he sentit la roda de premsa de Joan Laporta en què ha parlat sobre la inscripció de Dani Olmo i Pau Víctor, l’actuació dels responsables del futbol espanyol (La Liga, RFEF o CSD), l’actuació d’altres clubs, l’actuació dels periodistes o de l’oposició barcelonista.
https://www.youtube.com/watch?v=0v05wfS4-Hw&ab_channel=LaVanguardia
Puc estar d’acord o no amb el que pensa el president del Barça sobre tots aquests temes. Com ell mateix ha reconegut, es tracta d’acceptar les opinions dels altres. No accepto, però, el que ha dit Laporta sobre l'Aràbia Saudí, Qatar i els Emirats Àrabs Units, justament a la darrera resposta de la seva intervenció [1]:
-Periodista: Quina diferència hi ha entre els diners de Qatar fa quinze anys quan tacaven la samarreta i estaven bruts i els diners de Qatar d'ara? Què ha canviat?
-JOAN LAPORTA: Els països aquests del Golf tothom que ha anat veu que s'estan obrint. Encara estan en un procés, jo crec que de normalització tal i qual ho entenem nosaltres. Però, en aquest sentit, és cert que en aquests moments aquests països s'estan convertint en un lloc d'oportunitats. Un lloc d'oportunitats com podia ser a la meva època, que anaves a fer màsters a Estats Units o a Londres, els qui podien. Ara hi ha molta gent jove que va cap allà perquè veu que són uns països on hi han oportunitats: hi han oportunitats de feina, hi han oportunitats de negocis, hi han oportunitats de diferents tipus. Jo crec que en aquests moments ja estan en el camí d'aconseguir uns estàndards que nosaltres considerem suficients, sobre tot en el tema del que, i aquí potser segurament tindries que diferenciar entre tot el que fa referència al tema del negoci i altres temes. Jo crec que la voluntat, per exemple, d'Aràbia Saudí en l'interès que tenen en el nostre futbol femení: per exemple, volen organitzar la Supercopa d'Espanya femenina a Aràbia. Els representants de la Federació de Futbol de l'Aràbia Saudí ens comentaven que s'estava... De fet, és una dona la persona que està gestionant en el Ministeri d'Esports totes aquestes qüestions. Hi ha certa opertura que, segurament, fa uns anys no hi havia. Trobo que és molt diferent i, en aquest sentit, s'ha de fer un cert esforç per entendre-ho... però és molt diferent la promoció d'un país directament a fer aquest tipus de negocis quan és una zona del món que econòmicament està molt desenvolupada i que està invertint en tots els àmbits del món de l'esport. En aquest sentit, jo... ens sentim molt còmodes amb els inversionistes tant de Qatar com d'Emirats que han tingut la decisió de creure en el Barça i de creure en aquests productes [seients VIP] que en aquests moments estan ajudant, evidentment, en la recuperació econòmica del club.
RESUM simplificat del discurs del president del Barça sense circumloquis ni anacoluts: "Els països del golf s'estan obrint al món en un procés de normalització. Ara són un lloc d'oportunitats, tal com passava a la meva època quan els qui podien feien màsters als Estats Units o Londres. Ara els joves van allà perquè hi ha oportunitats per fer negocis. Compleixen unes condicions que considerem suficients, tot i que hem de diferenciar els negocis d'altres temes. L'Aràbia Saudita té interès en el futbol femení, volen celebrar al seu país la Supercopa d'Espanya femenina i, fins i tot, és una dona qui gestiona aquest tema a la seva Federació de Futbol. D'altra banda, estem molt còmodes amb els inversors de Qatar i els Emirats que estan interessats en el Barça i l'estan ajudant a recuperar-se econòmicament”.
Un cop repassada la resposta de Joan Laporta, considero inacceptable portar mundials de futbol i Supercopes o fer negocis al món de l'esport amb els diners "bruts" de països com l'Aràbia Saudita, Qatar o els Emirats Àrabs Units, perquè no respecten drets humans fonamentals: atacs a la llibertat d'expressió, persecució política i tortures a opositors o discriminació de col·lectius com les dones i els homosexuals. Els diners d'aquests règims teocràtics no haurien de servir per comprar la complicitat i el silenci de societats com la catalana o l'europea.
No és cert, com intenta justificar Laporta, que aquests països hagin millorat considerablement en un període de quinze anys. Es tracta de règims basats en el wahabisme, una interpretació purista, reaccionària i extrema de la religió i la societat islàmica, paral·lela al salafisme dels països del Nord d'Àfrica. El que estan portant a terme té un nom i ho sap tothom: sport washing, blanqueig o rentat polític de cara a través de l'esport.
Aporto tot seguit una sèrie de testimonis sobre la situació política i social de l'Aràbia Saudita, Qatar i els Emirats Àrabs Units.
La periodista esportiva Marta Ramon descriu perfectament com és l'Aràbia Saudí de la Supercopa d'Espanya del gener de 2025:
"Riad és gegantina: té més de set milions d’habitants i concentra tot l’aparell governamental de la monarquia totalitària i teocràtica que lidera el príncep Mohamed bin Salman. Ho fa aplicant el wahabisme, una de les versions més fonamentalistes de l’islam. A l’avió que ens hi porta no només ens anuncien que algunes de les pel·lícules que ens ofereixen han estat editades (és a dir, censurades), sinó que la religió es fa present de seguida (ja ho esperàvem de l’altra vegada), amb un missatge que apel·la a la protecció d’Al·là. Fins i tot hi ha un espai per resar entre unes cortines, al costat dels lavabos… I quan arribem a l’hotel, al calaix de la tauleta de nit hi tindrem a punt l’Alcorà i una catifeta plegada. Tot és qüestió de fe.
Aterrar a Riad és menys sorprenent que fer-ho a Jiddah, envoltats de pelegrins que van a la Meca. Per començar, la sensació que tenim ara és de més modernitat. Però les aparences enganyen: estem entrant a un altre món. Un món en què, si les dones pretenen independitzar-se de la tutela dels homes, les poden denunciar. Un món on a activistes com Loujain al-Hathloul i Nassima al-Sada les han empresonat per defensar els seus drets. Un món on a l’escriptor i professor universitari Abdul·lah al-Maliki el van condemnar, al setembre, a set anys de presó per tuitejar i publicar textos en què reflexionava sobre la llibertat d’expressió i la representació política. Òbviament, la pena de mort està a l’ordre del dia… i també les sentències corporals, com la flagel·lació (que, per exemple, reben com a càstig, a més de la presó, els que són condemnats per homosexualitat, considerada delicte). Al mes de juliol, al defensor dels drets de les persones LGTBI Mohamed al-Bokari el van condemnar a deu mesos de presó per haver vulnerat la moral pública i imitar les dones. Benvinguts a l’Aràbia Saudita, un país que manté la seva influència a la regió a cop de talonari petrolier i gràcies a l’armament dels Estats Units… i Espanya. La població aniquilada del Iemen us dona les gràcies".
La periodista Txell Esteve explica trets bàsics de la societat qatariana a ran del Mundial de Futbol de Qatar del 2022:
-Només el 24,1 % de la població són dones (3 de cada 4 habitants de Qatar són homes).
-Les dones viuen sota la tutela masculina i no tenen capacitat de decisió en grans temes vitals.
-Beure alcohol o cometre adulteri es castiga amb condemnes com lapidacions o flagel·lacions.
-Violar una dona es considera adulteri i es castiga amb pena de presó i 100 cops de fuet.
-Les dones no poden tenir la guarda potestat dels seus fills en cas de divorci, per molt que en tinguin la custodia legal.
-Dels 2,6 milions de persones de Qatar només 300.000 són qatarians. La resta són estrangers que hi estan treballant.
-Només tenen drets complets els homes heterosexuals.
-Mentre les dones estrangeres gaudiran del país, les qatarianes pateixen d’un sistema de tutela masculí que els controla la vida.
-Si ets dona i feminista i goses tenir una opinió política o social que faci palesa les desigualtats, segurament seràs arrestada, et faran desaparèixer o t’encarceraran.
-Les dones tenen accés al mercat laboral i estudis, però estan sotmeses a la guarda masculina per prendre decisions com: casar-se, estudiar, accedir a una feina, viatjar a l’estranger, o accedir a salut reproductiva.
https://beteve.cat/esports/vulneracio-drets-dones-qatar-paper-protagonisme-durant-mundial/
Les periodistes acreditades al Mundial de Futbol de Qatar del 2022 van rebre una guia de la FIFA, redactada d'acord amb les normes i els costums de Qatar, molt semblants a allò que podem trobar a l'Aràbia Saudita o els Emirats, on els responsables del Mundial "recomanaven":
1. Mostrar respecte i ser cortès: cal no ser tan directe com nosaltres. Per als àrabs és important iniciar una conversa sobre temes generals. Res d'anar al gra. El contrari, es considera groller. Es pot parlar de la família, dels fills... però és millor obviar temes com l'homosexualitat (prohibida allà), la política, les esposes, la religió... En fi, ja se sap: res de temes espinosos.
2. Codi per vestir: Qatar és un país islàmic amb un codi per vestir conservador. Ells van amb túniques blanques i elles amb abaia llarga. I diu la guia: "No has de portar vel com a turista, però no vagis gaire nua pel carrer". Preferiblement, no s'han de mostrar les espatlles ni els genolls, però compte: això també va per als senyors. Millor evitar la roba ajustada, escotada i, és clar, les faldilles massa curtes. Tampoc les transparències.
3. Sigues agraït i accepta cafè i te: Durant una reunió amb un qatarià, sempre es beu te o cafè. És convenient acceptar la primera tassa. Si després no en vols més, ho dius i punt.
La guia de la FIFA adverteix més explicitament sobre comportaments que cal evitar:
-No miris fixament: Ni els ulls, ni la cara, ni la roba... És descortès fer-ho i es considera, fins i tot, un insult per als qatarians.
-No parlis amb el sexe oposat: Com a home, no demanis informació a les dones qatarianes. Moltes dones no voldran i a més a més no els està permès. I afegeix: si has de tractar alguna dona per algun tema professional o de negocis, és ella qui ha de prendre la iniciativa de donar la mà.
-Millor sense fotos: No facis fotos a ningú sense demanar-ne permís i, pel que fa a dones i ancians, no els retratis en llocs delicats. Cal anar amb compte especialment en fotografiar policies, militars, etc.
-Alcohol free: Segons la llei xaria, a Qatar no es pot introduir alcohol, pornografia, carn de porc ni drogues i beure alcohol és il·legal. Només els hotels de cinc estrelles en tenen llicència per vendre'l. Però compte, una cervesa et costarà entre 10 i 15 euros. No t'emborratxis ni, per suposat, condueixis ebri.
-Altres modals qatarians: No és adequat mostrar les plantes dels peus o les sabates, perquè es considera un insult. Tampoc està permès seure d'esquena a altres hostes. Si menges amb els dits, no ho facis amb la mà esquerra, sempre amb la dreta. La puntualitat no és un valor que cotitzi a l'alça a Qatar, així que no ens hem d'enfadar si quedes amb algú i arriba tard.
https://www.elmundo.es/yodona/actualidad/2022/10/07/633fef9ffc6c83a0778b45bd.html
La periodista esportiva Anaïs Martí explica que a l'Aràbia Saudita de la Supercopa de 2022 no hi havia dones a la sala habilitada per a la premsa o al servei de neteja de l'hotel i, a més, els partits de futbol femení es juguen a porta tancada i amb el corresponent permís del pare. La mateixa periodista va explicar a TV3, en tornar del Mundial de Futbol de Qatar del 2022, que els taxistes no miraven les dones als ulls i, si anaven acompanyades, s'adreçaven abans al company periodista que a elles. L'abans esmentada Marta Ramon afegeix que va haver d'anar a un lavabo de discapacitats, perquè a l'estadi de la Supercopa del 2025 només hi havia lavabos per a homes i no hi podia entrar.
L'organització no governamental Human Right Watch descriu, en un informe publicat el 2021, la situació actual de les dones de Qatar, una situació molt semblant a les dels Emirats i l'Aràbia Saudita:
"Les dones han tombat obstacles a Qatar i han aconseguit importants avenços en àrees com l'educació; no obstant, encara s'han d'enfrontar a normes oficials de tutela masculina que limiten la seva capacitat de tirar endavant vides plenes, productives i independents", va assenyalar Rothna Begum, investigadora sènior sobre drets de la dona d'Human Right. “La tutela masculina reforça el poder i el control que tenen els homes sobre les vides i eleccions de les dones i pot encoratjar o propiciar situacions de violència, cosa que deixa les dones amb menys opcions viables per escapar dels abusos a la família o per part dels seus esposos”.
Les conclusions de Human Rights Watch es basen en un examen de 27 lleis, així com de regulacions, polítiques, formularis, comunicacions per escrit amb el Govern i 73 entrevistes, entre les quals 50 entrevistes a fons amb dones afectades per aquest sistema. En comunicacions per escrit enviades al febrer i març del 2021, representants del Govern van confirmar moltes d'aquestes conclusions i en van objectar d'altres, malgrat les evidències en contra de què disposava Human Rights Watch.
Segons les lleis qatarianes, les dones han d'obtenir el permís dels seus tutors per casar-se, independentment de l'edat o del seu estat civil anterior. Un cop casada, es pot considerar que la dona és “desobedient” si no obté el permís del seu marit abans de treballar o viatjar, o si abandona la llar o es nega a mantenir-hi relacions sexuals sense una raó “legítima”. Els homes poden estar casats fins i tot amb quatre dones alhora sense necessitat del permís d'un tutor o ni tan sols el de la seva dona o les seves dones actuals.
Les dones no poden ser tutores principals dels seus fills o filles en cap moment. No tenen autoritat per prendre decisions independents respecte dels documents, finances, viatges dels seus fills i de vegades ni tan sols respecte de la seva escolaritat i tractament mèdic, fins i tot si estan divorciades i un tribunal ha ordenat que els seus fills visquin amb elles (“custòdia”) o si el pare dels fills ha mort. Si el fill o filla no té un familiar home que es pugui exercir com a tutor, el Govern assumeix aquesta funció.
A causa de la discriminació a les lleis relatives al divorci ia les decisions respecte de fills i filles, algunes dones han quedat atrapades en relacions abusives, i sovint esperen anys per obtenir un divorci. Si se'n van, és possible que no puguin tornar a casar-se per por de perdre la custòdia dels seus fills i continuen depenent dels seus exesposos, que segueixen actuant com a tutors legals dels fills.
Algunes dones entrevistades van assenyalar que els seus tutors els havien prohibit estudiar a l'estranger o assistir a universitats mixtes a Qatar, cosa que limitava el que podien estudiar i les seves futures carreres professionals. Les dones indirectament necessiten el permís del seu tutor home per aconseguir beques del Govern i poder accedir a educació superior. Les dones van relatar que enfronten restriccions a la Universitat de Qatar, de gestió estatal, que està segregada per sexe; per exemple, han d'aconseguir el permís del tutor per ingressar o sortir del campus amb taxi, viure en habitatges estudiantils i fer excursions com a part dels seus estudis.
https://www.hrw.org/es/news/2021/03/29/qatar-la-tutela-masculina-cercena-los-derechos-de-las-mujeres
L'Aràbia Saudí és un dels països que més apliquen la pena de mort arreu del món, darrere d'estats com la Xina, l'Iran, els Estats Units (sí, USA) o Singapur. I els informes no són reconfortants:
-La taxa d'execucions d'Aràbia Saudita gairebé s'ha duplicat des que el rei Salman va agafar les regnes del país el 2015 i va nomenar el seu fill Mohammed bin Salman per a llocs clau del govern.
-La pena de mort ha estat emprada de forma rutinària per silenciar dissidents i manifestants, contravenint el dret internacional dels drets humans, que estableix que només s'ha d'emprar en delictes greus.
-Almenys 11 de les persones executades des del 2015 eren nens quan van ser detinguts, malgrat les repetides afirmacions de l'Aràbia Saudita que està restringint l'ús de la pena de mort contra menors d'edat.
[La pena de mort a menors de 18 anys va ser substituïda el 2020 per sentències de fins a 10 anys en centres de reclusió de joves.]
-La tortura és "endèmica" a les presons saudites, fins i tot per als acusats menors d'edat.
https://www.bbc.com/mundo/noticias-internacional-64473230
Podríem afegir-hi un munt de testimonis més, però els textos escollits en són una bona mostra.
En conclusió, no seria bo per al Barça establir vincles amb règims com l'Aràbia Saudita, Qatar o els Emirats. I, per cert, un altre dia en parlem de Turquia i la seva persecució contra els kurds o el genocidi contra els armenis (no reconegut ni condemnat oficialment per les autoritats turques) que va inspirar l'holocaust dels nazis alemanys.
AFEGITÓ: VÍCTOR FONT
Un mes després de les declaracions de Joan Laporta sobre el món àrab (Aràbia, Qatar, Emirats), l'aspirant a president Víctor Font fa unes declaracions a RAC1 d'allò més semblants.
Font fa veure que té un discurs més ètic i més crític amb les teocràcies àrabs, però en realitat és partidari del mateix que Laporta: els negocis són els negocis, l'important són els calers i, si cal, tanquem els ulls i ens abaixem els pantalons mentre fingim que demanem transparència i democràcia.
Vergonya per a tots dos.
Transcric la resposta de Víctor Font (16 de gener de 2025) [2]:
-Pregunta: Vostè si fos president faria negocis amb els països àrabs?
-VÍCTOR FONT: Sense cap mena de dubte, el món àrab és un món en creixement, en transformació, que està intentant integrar-se en tot lo que és el Món. Tothom fa negocis en allà. El que és imprescindible, i més en situacions com aquesta on hi han dictadures, és la transparència. Nosaltres podem fer negocis en allà. Però primer siguem coherents i no diguem una cosa un dia... Si governen els altres no es poden fer negocis i, quan hi governo jo, llavors sí. I segon, transparència. Si hem de demanar i exigir transparència en algunes transaccions és precisament les que es fan en llocs on no hi ha democràcia. I això és el que manca avui en dia. I fem una roda de premsa on lo principal havia de ser que ens expliquin això i no ens expliquen això.
NOTES:
[1] Transcripció literal i íntegra de la resposta del president Laporta, amb l'eliminació de freqüents i sobrers "doncs". Tal vegada resulta una mica farragosa, amb algunes incoherències i frases interrompudes (anacoluts), però no he volgut netejar-la o simplificar-la tal com he llegit en alguna crònica periodística.
[2] Transcripció literal de la resposta de Víctor Font sense fer cap correcció dels "en allà", "lo" i "hi han" que ha perpetrat.