Aquest matí he sentit la roda de premsa de Joan Laporta en què ha parlat
sobre la inscripció de Dani Olmo i Pau Víctor, l’actuació dels
responsables del futbol espanyol (La Liga, RFEF o CSD), l’actuació d’altres
clubs, l’actuació dels periodistes o de l’oposició
barcelonista.
https://www.youtube.com/watch?v=0v05wfS4-Hw&ab_channel=LaVanguardia
Puc estar d’acord o no amb el que pensa el president del Barça sobre tots aquests temes. Com ell mateix ha reconegut, es tracta d’acceptar les opinions dels altres. No
accepto, però, el que ha dit Laporta sobre l'Aràbia Saudí, Qatar i
els Emirats Àrabs Units, justament a la darrera resposta de la seva
intervenció [1]:
-Periodista: Quina diferència hi ha entre els diners de Qatar
fa quinze anys quan tacaven la samarreta i estaven bruts i els diners
de Qatar d'ara? Què ha canviat?
-JOAN LAPORTA: Els països aquests del Golf tothom que ha anat veu
que s'estan obrint. Encara estan en un procés, jo crec que de
normalització tal i qual ho entenem nosaltres. Però, en aquest
sentit, és cert que en aquests moments aquests països s'estan
convertint en un lloc d'oportunitats. Un lloc d'oportunitats com
podia ser a la meva època, que anaves a fer màsters a Estats
Units o a Londres, els qui podien. Ara hi ha molta gent jove que va
cap allà perquè veu que són uns països on hi han oportunitats: hi
han oportunitats de feina, hi han oportunitats de negocis, hi han
oportunitats de diferents tipus. Jo crec que en aquests moments ja
estan en el camí d'aconseguir uns estàndards que nosaltres
considerem suficients, sobre tot en el tema del que, i aquí potser
segurament tindries que diferenciar entre tot el que fa referència
al tema del negoci i altres temes. Jo crec que la voluntat, per
exemple, d'Aràbia Saudí en l'interès que tenen en el nostre futbol
femení: per exemple, volen organitzar la Supercopa d'Espanya
femenina a Aràbia. Els representants de la Federació de Futbol de
l'Aràbia Saudí ens comentaven que s'estava... De fet, és una dona
la persona que està gestionant en el Ministeri d'Esports totes
aquestes qüestions. Hi ha certa opertura que, segurament, fa uns
anys no hi havia. Trobo que és molt diferent i, en aquest sentit,
s'ha de fer un cert esforç per entendre-ho... però és molt
diferent la promoció d'un país directament a fer aquest tipus de
negocis quan és una zona del món que econòmicament està molt
desenvolupada i que està invertint en tots els àmbits del món de
l'esport. En aquest sentit, jo... ens sentim molt còmodes amb els
inversionistes tant de Qatar com d'Emirats que han tingut la decisió
de creure en el Barça i de creure en aquests productes [seients VIP]
que en aquests moments estan ajudant, evidentment, en la recuperació
econòmica del club.
RESUM simplificat del discurs del president del Barça sense circumloquis ni anacoluts: "Els països del golf s'estan obrint al món en un procés de normalització. Ara són un lloc d'oportunitats, tal com passava a la meva època quan els qui podien feien màsters als Estats Units o Londres. Ara els joves van allà perquè hi ha oportunitats per fer negocis. Compleixen unes condicions que considerem suficients, tot i que hem de diferenciar els negocis d'altres temes. L'Aràbia Saudita té interès en el futbol femení, volen celebrar al seu país la Supercopa d'Espanya femenina i, fins i tot, és una dona qui gestiona aquest tema a la seva Federació de Futbol. D'altra banda, estem molt còmodes amb els inversors de Qatar i els Emirats que estan interessats en el Barça i l'estan ajudant a recuperar-se econòmicament”.
Un cop repassada la resposta de Joan Laporta, considero
inacceptable portar mundials de futbol i Supercopes o fer negocis al món de l'esport amb els diners "bruts" de països com l'Aràbia Saudita, Qatar o els Emirats Àrabs Units, perquè no respecten drets humans
fonamentals: atacs a la llibertat d'expressió, persecució política i tortures a opositors o discriminació de col·lectius com les
dones i els homosexuals. Els diners d'aquests règims teocràtics no haurien de servir per
comprar la complicitat i el silenci de societats com la catalana o
l'europea.
No és
cert, com intenta justificar Laporta, que aquests països hagin
millorat considerablement en un període de quinze anys. Es tracta de règims basats en el wahabisme, una interpretació purista, reaccionària i extrema de la religió i la societat islàmica, paral·lela al salafisme dels països del Nord d'Àfrica. El que estan portant a terme
té un nom i ho sap tothom: sport washing, blanqueig o rentat
polític de cara a través de l'esport.
Aporto tot seguit una sèrie de testimonis sobre la situació política i social de l'Aràbia Saudita, Qatar i els Emirats Àrabs Units.
La
periodista esportiva Marta Ramon descriu perfectament com és
l'Aràbia Saudí de la Supercopa d'Espanya del gener de 2025:
"Riad
és gegantina: té més de set milions d’habitants i concentra tot
l’aparell governamental de la monarquia totalitària i teocràtica
que lidera el príncep Mohamed bin Salman. Ho fa aplicant el
wahabisme, una de les versions més fonamentalistes de l’islam. A
l’avió que ens hi porta no només
ens anuncien que algunes de les pel·lícules que ens ofereixen han
estat editades (és a dir, censurades), sinó que la religió es fa
present de seguida (ja ho esperàvem de l’altra vegada), amb un
missatge que apel·la a la protecció d’Al·là. Fins i tot hi ha
un espai per resar entre unes cortines, al costat dels lavabos… I
quan arribem a l’hotel, al calaix de la tauleta de nit hi tindrem a
punt l’Alcorà i una catifeta plegada. Tot és qüestió de fe.
Aterrar a
Riad és menys sorprenent que fer-ho a Jiddah, envoltats de pelegrins
que van a la Meca. Per començar, la sensació que tenim ara és de
més modernitat. Però les aparences enganyen: estem entrant a un
altre món. Un món en què, si les dones pretenen independitzar-se
de la tutela dels homes, les poden denunciar. Un món on a activistes
com Loujain al-Hathloul i Nassima al-Sada les han
empresonat per defensar els seus drets. Un món on a l’escriptor i
professor universitari Abdul·lah al-Maliki el van condemnar, al
setembre, a set anys de presó per tuitejar i publicar textos en què
reflexionava sobre la llibertat d’expressió i la representació
política. Òbviament, la pena de mort està a l’ordre del dia… i
també les sentències corporals, com la flagel·lació (que, per exemple,
reben com a càstig, a més de la presó, els que són condemnats per
homosexualitat, considerada delicte). Al mes de juliol, al defensor
dels drets de les persones LGTBI Mohamed al-Bokari el van condemnar a
deu mesos de presó per haver vulnerat la moral pública i imitar les dones.
Benvinguts a l’Aràbia Saudita, un país que manté la seva
influència a la regió a cop de talonari petrolier i gràcies a
l’armament dels Estats Units… i Espanya. La població aniquilada
del Iemen us dona les gràcies".
https://www.rac1.cat/programes/el-barca-juga-a-rac1/20220113/4104144859781/marta-ramon-enviada-especial-arabia-saudita-supercopa-barca-madrid-classic.html
La periodista Txell Esteve explica trets bàsics de la
societat qatariana a ran del Mundial de Futbol de Qatar del
2022:
-Només
el 24,1 % de la població són dones (3 de cada 4 habitants de Qatar
són homes).
-Les
dones viuen sota la tutela masculina i no tenen capacitat de decisió
en grans temes vitals.
-Beure
alcohol o cometre adulteri es castiga amb condemnes com lapidacions o
flagel·lacions.
-Violar una dona es considera adulteri i es castiga amb pena de
presó i 100 cops de fuet.
-Les dones no poden
tenir la guarda potestat dels seus fills en cas de divorci, per molt
que en tinguin la custodia legal.
-Dels 2,6
milions de persones de Qatar només 300.000 són qatarians. La resta
són estrangers que hi estan treballant.
-Només
tenen drets complets els homes heterosexuals.
-Mentre les dones estrangeres gaudiran del país, les qatarianes pateixen d’un
sistema de tutela masculí que els controla la vida.
-Si ets
dona i feminista i goses tenir una opinió política o social que
faci palesa les desigualtats, segurament seràs arrestada, et faran
desaparèixer o t’encarceraran.
-Les
dones tenen accés al mercat laboral i estudis, però estan sotmeses
a la guarda masculina per prendre decisions com: casar-se, estudiar,
accedir a una feina, viatjar a l’estranger, o accedir a salut
reproductiva.
https://beteve.cat/esports/vulneracio-drets-dones-qatar-paper-protagonisme-durant-mundial/
Les
periodistes acreditades al Mundial de Futbol de Qatar del 2022 van
rebre una guia de la FIFA, redactada d'acord amb les normes i els
costums de Qatar, molt semblants a allò que podem trobar a l'Aràbia
Saudita o els Emirats, on els responsables del Mundial "recomanaven":
1. Mostrar respecte i ser cortès: cal no ser tan directe com nosaltres. Per als àrabs és important iniciar una conversa sobre temes generals. Res d'anar al gra. El contrari, es considera groller. Es pot parlar de la família, dels fills... però és millor obviar temes com l'homosexualitat (prohibida allà), la política, les esposes, la religió... En fi, ja se sap: res de temes espinosos.
2. Codi per vestir: Qatar és un país islàmic amb un codi per vestir conservador. Ells van amb túniques blanques i elles amb abaia llarga. I diu la guia: "No has de portar vel com a turista, però no vagis gaire nua pel carrer". Preferiblement, no s'han de mostrar les espatlles ni els genolls, però compte: això també va per als senyors. Millor evitar la roba ajustada, escotada i, és clar, les faldilles massa curtes. Tampoc les transparències.
3. Sigues agraït i accepta cafè i te: Durant una reunió amb un qatarià, sempre es beu te o cafè. És convenient acceptar la primera tassa. Si després no en vols més, ho dius i punt.
La guia
de la FIFA adverteix més explicitament sobre comportaments que cal evitar:
-No miris fixament: Ni els ulls, ni la cara, ni la roba... És descortès fer-ho i es considera, fins i tot, un insult per als qatarians.
-No parlis amb el sexe oposat: Com a home, no demanis informació a les dones qatarianes. Moltes dones no voldran i a més a més no els està permès. I afegeix: si has de tractar alguna dona per algun tema professional o de negocis, és ella qui ha de prendre la iniciativa de donar la mà.
-Millor sense fotos: No facis fotos a ningú sense demanar-ne permís i, pel que fa a dones i ancians, no els retratis en llocs delicats. Cal anar amb compte especialment en fotografiar policies, militars, etc.
-Alcohol free: Segons la llei xaria, a Qatar no es pot introduir alcohol, pornografia, carn de porc ni drogues i beure alcohol és il·legal. Només els hotels de cinc estrelles en tenen llicència per vendre'l. Però compte, una cervesa et costarà entre 10 i 15 euros. No t'emborratxis ni, per suposat, condueixis ebri.
-Altres modals qatarians: No és adequat mostrar les plantes dels peus o les sabates, perquè es considera un insult. Tampoc està permès seure d'esquena a altres hostes. Si menges amb els dits, no ho facis amb la mà esquerra, sempre amb la dreta. La puntualitat no és un valor que cotitzi a l'alça a Qatar, així que no ens hem d'enfadar si quedes amb algú i arriba tard.
https://www.elmundo.es/yodona/actualidad/2022/10/07/633fef9ffc6c83a0778b45bd.html
La
periodista esportiva Anaïs Martí explica que a l'Aràbia Saudita de
la Supercopa de 2022 no hi havia dones a la sala habilitada per a la
premsa o al servei de neteja de l'hotel i, a més, els partits de
futbol femení es juguen a porta tancada i amb el corresponent permís
del pare. La mateixa periodista va explicar a TV3, en tornar del
Mundial de Futbol de Qatar del 2022, que els taxistes no miraven les
dones als ulls i, si anaven acompanyades, s'adreçaven abans al
company periodista que a elles. L'abans esmentada Marta Ramon afegeix que va haver
d'anar a un lavabo de discapacitats, perquè a l'estadi de la
Supercopa del 2025 només hi havia lavabos per a homes i no hi podia
entrar.
https://www.3cat.cat/3cat/anais-marti-a-larabia-saudita-les-futbolistes-jugen-a-porta-tancada-i-amb-el-permis-del-pare/audio/1123031/
https://elmondelatele.cat/radio/periodista-rac1-explica-discriminacio-anar-lavabo-en-supercopa-espanya_2071564_102.html
L'organització no governamental Human
Right Watch descriu, en un informe publicat el 2021, la situació
actual de les dones de Qatar, una situació molt semblant a les dels
Emirats i l'Aràbia Saudita:
"Les dones han tombat obstacles a Qatar i han aconseguit importants avenços en àrees com l'educació; no obstant, encara s'han d'enfrontar a normes oficials de tutela masculina que limiten la seva capacitat de tirar endavant vides plenes, productives i independents", va assenyalar Rothna Begum, investigadora sènior sobre drets de la dona d'Human Right. “La tutela masculina reforça el poder i el control que tenen els homes sobre les vides i eleccions de les dones i pot encoratjar o propiciar situacions de violència, cosa que deixa les dones amb menys opcions viables per escapar dels abusos a la família o per part dels seus esposos”.
Les conclusions de Human Rights Watch es basen en un examen de 27 lleis, així com de regulacions, polítiques, formularis, comunicacions per escrit amb el Govern i 73 entrevistes, entre les quals 50 entrevistes a fons amb dones afectades per aquest sistema. En comunicacions per escrit enviades al febrer i març del 2021, representants del Govern van confirmar moltes d'aquestes conclusions i en van objectar d'altres, malgrat les evidències en contra de què disposava Human Rights Watch.
Segons les lleis qatarianes, les dones han d'obtenir el permís dels seus tutors per casar-se, independentment de l'edat o del seu estat civil anterior. Un cop casada, es pot considerar que la dona és “desobedient” si no obté el permís del seu marit abans de treballar o viatjar, o si abandona la llar o es nega a mantenir-hi relacions sexuals sense una raó “legítima”. Els homes poden estar casats fins i tot amb quatre dones alhora sense necessitat del permís d'un tutor o ni tan sols el de la seva dona o les seves dones actuals.
Les dones no poden ser tutores principals dels seus fills o filles en cap moment. No tenen autoritat per prendre decisions independents respecte dels documents, finances, viatges dels seus fills i de vegades ni tan sols respecte de la seva escolaritat i tractament mèdic, fins i tot si estan divorciades i un tribunal ha ordenat que els seus fills visquin amb elles (“custòdia”) o si el pare dels fills ha mort. Si el fill o filla no té un familiar home que es pugui exercir com a tutor, el Govern assumeix aquesta funció.
A causa de la discriminació a les lleis relatives al divorci ia les decisions respecte de fills i filles, algunes dones han quedat atrapades en relacions abusives, i sovint esperen anys per obtenir un divorci. Si se'n van, és possible que no puguin tornar a casar-se per por de perdre la custòdia dels seus fills i continuen depenent dels seus exesposos, que segueixen actuant com a tutors legals dels fills.
Algunes dones entrevistades van assenyalar que els seus tutors els havien prohibit estudiar a l'estranger o assistir a universitats mixtes a Qatar, cosa que limitava el que podien estudiar i les seves futures carreres professionals. Les dones indirectament necessiten el permís del seu tutor home per aconseguir beques del Govern i poder accedir a educació superior. Les dones van relatar que enfronten restriccions a la Universitat de Qatar, de gestió estatal, que està segregada per sexe; per exemple, han d'aconseguir el permís del tutor per ingressar o sortir del campus amb taxi, viure en habitatges estudiantils i fer excursions com a part dels seus estudis.
https://www.hrw.org/es/news/2021/03/29/qatar-la-tutela-masculina-cercena-los-derechos-de-las-mujeres
L'Aràbia
Saudí és un dels països que més apliquen la pena de mort arreu
del món, darrere d'estats com la Xina, l'Iran, els Estats Units (sí,
USA) o Singapur. I els informes no són reconfortants:
-La taxa d'execucions d'Aràbia Saudita gairebé s'ha duplicat des que el rei Salman va agafar les regnes del país el 2015 i va nomenar el seu fill Mohammed bin Salman per a llocs clau del govern.
-La pena de mort ha estat emprada de forma rutinària per silenciar dissidents i manifestants, contravenint el dret internacional dels drets humans, que estableix que només s'ha d'emprar en delictes greus.
-Almenys 11 de les persones executades des del 2015 eren nens quan van ser detinguts, malgrat les repetides afirmacions de l'Aràbia Saudita que està restringint l'ús de la pena de mort contra menors d'edat.
[La pena de mort a menors de 18 anys va ser substituïda el 2020 per sentències de fins a 10 anys en centres de reclusió de joves.]
-La tortura és "endèmica" a les presons saudites, fins i tot per als acusats menors d'edat.
https://www.bbc.com/mundo/noticias-internacional-64473230
https://www.elpuntavui.cat/societat/article/1780926-l-arabia-saudita-elimina-la-pena-de-mort-als-infants.html
Podríem
afegir-hi un munt de testimonis més, però els textos escollits en
són una bona mostra.
En
conclusió, no seria bo per al Barça establir vincles amb règims
com l'Aràbia Saudita, Qatar o els Emirats. I, per cert, un altre dia
en parlem de Turquia i la seva persecució contra els kurds o el
genocidi contra els armenis (no reconegut ni condemnat oficialment per les autoritats turques) que va inspirar l'holocaust dels nazis
alemanys.
AFEGITÓ: VÍCTOR FONT
Un mes
després de les declaracions de Joan Laporta sobre el món àrab
(Aràbia, Qatar, Emirats), l'aspirant a president Víctor Font fa
unes declaracions a RAC1 d'allò més semblants.
Font fa veure que té un discurs més ètic i més crític amb les teocràcies àrabs, però en realitat és partidari del mateix que Laporta: els negocis són els negocis, l'important són els calers i, si cal, tanquem els ulls i ens abaixem els pantalons mentre fingim que demanem transparència i democràcia.
Vergonya
per a tots dos.
Transcric
la resposta de Víctor Font (16 de gener de 2025) [2]:
-Pregunta: Vostè si fos president faria negocis amb els països àrabs?
-VÍCTOR
FONT: Sense cap mena de dubte, el món àrab és un món en
creixement, en transformació, que està intentant integrar-se en tot
lo que és el Món. Tothom fa negocis en allà. El que és
imprescindible, i més en situacions com aquesta on hi han
dictadures, és la transparència. Nosaltres podem fer negocis en
allà. Però primer siguem coherents i no diguem una cosa un dia...
Si governen els altres no es poden fer negocis i, quan hi governo jo, llavors sí. I
segon, transparència. Si hem de demanar i exigir transparència en
algunes transaccions és precisament les que es fan en llocs on no hi
ha democràcia. I això és el que manca avui en dia. I fem una roda
de premsa on lo principal havia de ser que ens expliquin això i no
ens expliquen això.
https://www.rac1.cat/esports/20250116/226755/victor-font-roda-premsa-laporta-lamentable-seva-agressivitat-no-intimida-elmon.html
NOTES:
[1] Transcripció literal i íntegra de la resposta del president Laporta, amb l'eliminació de freqüents i sobrers "doncs". Tal vegada resulta una mica farragosa, amb algunes incoherències i frases interrompudes (anacoluts), però no he volgut netejar-la o simplificar-la tal com he llegit en alguna crònica periodística.
[2] Transcripció literal de la resposta de Víctor Font sense fer cap correcció dels "en allà", "lo" i "hi han" que ha perpetrat.
