El Pep Guardiola se'n va.
Ha convocat els periodistes i els ha comunicat que està esgotat, se sent buit i necessita recarregar les piles.
Cada vegada som més esclaus de les nostres feines i menys amos de les nostres vides. Des que va començar la globalització econòmica fa dues dècades, els països on els treballadors són mà d'obra barata (però voraçment consumista) ens estan arrossegant a la resta del planeta cap a una dinàmica de competitivitat esbojarrada i precarietat suïcida.
Els empresaris, els economistes i els polítics estan imposant les retallades d'avenços laborals i socials aconseguits amb suor i sang pels avis i els pares. No vull anomenar aquests avenços 'drets', perquè no estic d'acord amb els privilegis immutables que defensen els sindicalistes obsolets. Estem parlant de les millores que la socialdemocràcia (creadora del model de l'estat del benestar) ha anat esgarrapant al capitalisme decimonònic més salvatge que està revifant (Reagan, Thatcher, els Merkozy i la Xina són alguns exemples d'aquesta línia ascendent).
La feina ens pot esgotar mentalment i fer emmalaltir. Havíem avançat cap a un model econòmic i laboral que ens permetia desconnectar (caps de setmana, vacances, anys sabàtics, flexibilitat horària, setmana de 36 hores) i estem prenent un model de feina i de vida que ens esgota, ens fa treballar del matí al vespre, i ens obliga a recomençar al dia següent sense temps per refer-nos de l'anterior.
Estem oblidant el reset per tornar a engegar.
En moments com aquest, calen persones com el Guardiola. Per això m'hi sento identificat: he vist un home valent, sincer i lliure. Cansat, però profundament lliure.
He aplaudit com si fos al Camp Nou i he cridat que necessitem més persones així. Que diguin prou, s'aixequin, obrin la finestra i respirin llibertat.
Et felicito, Pep, per deslligar-te la corbata i penjar-la. Crec que entenc perfectament la teva buidor i el teu cansament com a conseqüència d'una passió vocacional, una elevada autoexigència i un irrefenable compromís amb els altres.
Benvinguts siguin els homes i les dones lliures.
Amb un parell.
PS: Sé que el Guardiola recarregarà les piles jugant a un esport tan ecològicament agressiu i pijo-elitista com el golf. O que dóna suport a un règim teocràtic com el de Qatar. Però ja en parlarem un altre dia.
Ningú és perfecte i tot és millorable.
Guardiola deja de entrenar al Barça porque se ha desgastado:
http://www.lavanguardia.com/deportes/futbol/20120427/54285625004/guardiola-deja-barsa-por-desgaste.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada