(Imatge: parts del glàdium o espasa romana. Font: Orbis pictus Latinus, Ed. Artemis Verlag, 1993, entrada "vagina", pàg. 478)
Em fan gràcia alguns comentaris suposadament feministes que he sentit al llarg del temps. No hem de fer servir coño, coñazo, ni coña, ja que són denigrants per a les dones. I són negatius en comparació amb cojones i cojonudo, que tenen sentit positiu i exalten els valors virils.
Com a filòleg i com a home, discrepo. Es tracta d'una
reflexió que implica una anàlisi superficial i victimista.
Voleu proves?
M'ha costat temps i he repassat alguna etimologia. Però
considero evident que tota expressió suposadament masclista té el seu
equivalent femení.
I a l'inrevés.
Som-hi:
L'exclamació cony / coi / coño
/ coñe
expressa sorpresa o admiració, estar fart o arribar al límit. Exactament el
mateix que collons / cojones. (Com hòstia o em
cago en tot). Ex.: coi (o collons), que bonic; ¡coño, ya!, ¡cojones,
ya!, ¡hostia, ya! (ja n'hi ha prou).
La conya / coña és semblant al descojone
/ descolloniment.
Es tracta de burles on intervenen els genitals. El cojón té la seva cojona
en castellà. I (d)escoñarse és el mateix que descojonarse
‘lastimarse las partes, reírse’.
Ser collonut / cojonudo té el seu
equivalent a ser la conya, anar de conya. En tots els casos té
un sentit positiu. (Com la ficata italiana, 'cosa molto bella',
contraposada a l'antic i negatiu ficosecco, 'cosa da poco').
Trobar-se de conya o pasárselo teta és tan divertit com pasárselo
de cojones. En canvi, estar hasta los cojones suposa estar
tan fart, cansat o tip com estar hasta las tetas, hasta el coño o hasta los ovarios. (cat. fins
als collons, fins al cony, fins als ovaris).
La xona és la vulva o una dona bruta. I
la chorra,
com a òrgan emprat per pixar, té a veure amb el chorro o chorreo igualment
brut. Chuminada 'cosa vessada del cony' és equivalent a chorrada
'cosa vessada de la polla'.
La collonada 'cosa vessada dels
collons' (cast. cojonada ‘estupidez’) és el mateix que la gilipollez del gilipollas
(literalment, tonto de la polla). I el mateix que la carallada del carallot,
que vessa del carall / carajo (un altre mot per definir el
membre masculí).
El cap de fava i el cap de cony del català són equivalents al testa di cazzo italià, que és el gilipollas castellà (del
caló jili 'tonto': gilipichas, giliflautas, gilipuertas).
Ser un coñazo pot ser tan pesat com ser un tocahuevos o un rompehuevos (cat. ser un torracollons, it. rompere le balle o le palle). I dar
el coñazo pot ser tan molest com tocar els collons. A l'Amèrica
Llatina, el pelotudo (insult greu), el boludo i el huevón / güevón (més lleus) també arrenquen de
les gònades masculines.
Ser una figaflor o una figa tova, si riem per l'ambigüitat
amb el fruit, pot ser tan ridícul com ser un capullo o hacer
el capullo. La comparació amb fruits o productes de la natura és ben fructífera: cat. figa, it. fica, cast. chocho (per semblança amb els chochos: grans del tramús o llobí, cast. 'altramuz, lupino'), almeja, arg. concha; cat. fava, cigala, cast. nabo; cat. pebrots, cast. huevos...
Trempar 'tenir el penis erecte' (cast. tieso, duro) i trempat o trempada 'bé de salut o de bon humor' són positius, però tenen el seu destrempar 'perdre l'erecció, ablanir, decebre'.
D'un home podem dir anar armat, estar enfigat o enxonat. D'una dona, anar de mascle, anar humida o xopa, regalimar, fer xip-xap.
La chocho loco és tan promíscua com el picha brava. I el tita freda tan poc viril com el picha fría. (Si l'adjectivació és discriminatòria, la podem encreuar i crear neologismes: picha loca, chocho bravo, tita forta...)
Chochear o estar chocho tenen un ample equivalent
a amamonado,
agilipollado,
tonto
pollas, tonto del haba, tonto del culo. En tots els casos
som uns gamarussus.
Si fem referència a l'edat, la menopausa / menopausia
té un equivalent irònic a la pitopausia o andropausa. I vell
xaruc / viejo verde és tan restrictiu com la vídua alegre.
Anar a prendre pel cul pot ser tan ofensiu per a un gay com ser
un fill de puta per a una dona. En canvi, el malparit i la bastarda poden insultar tant el pare com la mare.
És a dir, les llengües no són sexistes per se, sinó les persones que les fan
servir. I la paritat sovint hi és present si hi ha voluntat de buscar-la.
Ara, si el que volem és fer demagògia... doncs endavant.
Però deixeu de tocar la pera (o la
figa).
(Imatge: Jeanneke Pis i Manneken Pis, Brussel.les)
Bibliografia:
-Julia Sanmartín Sáez, Diccionario de argot, Espasa Calpe, Madrid, 1998.
-Joan Coromines: DECLC (Curial, 1980-1991), DCECH (Gredos, 1980-1981).
-Jordi Badia, Fer un polvo o fotre un clau?, Vocabulari català referit al sexe
-I sobre tot, Diccionari de la vida: moltes hores al carrer, escoltar la gent, llegir de tot o mirar cinema i sèries.
Darrera actualització: novembre 2024.
Actualitzacions prèvies: desembre 2019-gener 2020, agost 2021.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada