Em fan gràcia alguns comentaris suposadament feministes que he sentit al llarg del temps. No hem de fer servir coño, coñazo, ni coña, ja que són denigrants per a les dones. I són negatius en comparació amb cojones i cojonudo, que tenen sentit positiu i exalten els valors virils.
Com a filòleg i com a home, discrepo. Es tracta d'una
reflexió que implica una anàlisi superficial i victimista.
Voleu proves?
M'ha costat temps i he repassat alguna etimologia. Però
considero evident que tota expressió suposadament masclista té el seu
equivalent femení.
I a l'inrevés.
Som-hi:
L'exclamació cony / coi / coño
/ coñe
expressa sorpresa o admiració, estar fart o arribar al límit. Exactament el
mateix que collons / cojones. (Com hòstia o em
cago en tot). Ex.: coi (o collons), que bonic; ¡coño, ya!, ¡cojones,
ya!, ¡hostia, ya! (ja n'hi ha prou).
La conya / coña és semblant al descojone
/ descolloniment.
Es tracta de burles on intervenen els genitals. El cojón té la seva cojona
en castellà. I (d)escoñarse és el mateix que descojonarse
‘lastimarse las partes, reírse’.
Ser collonut / cojonudo té el seu
equivalent a ser la conya, anar de conya. En tots els casos té
un sentit positiu. (Com la ficata italiana, 'cosa molto bella',
contraposada a l'antic i negatiu ficosecco, 'cosa da poco').
Trobar-se de conya o pasárselo teta és tan divertit com pasárselo
de cojones. En canvi, estar hasta los cojones suposa estar
tan fart, cansat o tip com estar hasta las tetas, hasta el coño o hasta los ovarios. (cat. fins
als collons, fins al cony, fins als ovaris).
La xona és la vulva o una dona bruta. I
la chorra,
com a òrgan emprat per pixar, té a veure amb el chorro o chorreo igualment
brut. Chuminada 'cosa vessada del cony' és equivalent a chorrada
'cosa vessada de la polla'.
La collonada 'cosa vessada dels
collons' (cast. cojonada ‘estupidez’) és el mateix que la gilipollez del gilipollas
(literalment, tonto de la polla). I el mateix que la carallada del carallot,
que vessa del carall / carajo (un altre mot per definir el
membre masculí).
El cap de cony català
és equivalent al testa di cazzo italià, que és el gilipollas castellà (del
caló jili 'tonto': gilipichas, giliflautas, gilipuertas).
Ser un coñazo pot ser tan pesat com ser un tocahuevos, rompehuevos (cat. ser un torracollons, it. rompere le balle o le palle). I dar
el coñazo pot ser tan molest com tocar els collons. A l'Amèrica
Llatina, el boludo i el huevón / güevón també arrenquen de
les gònades masculines.
Trempar ‘tener el miembro tieso’ és positiu, però té el seu destrempar ‘perdre l’erecció, decebre’. Ser una figaflor o una figa tova, si riem per l'ambigüitat amb el fruit, pot ser tan ridícul com ser un capullo o hacer el capullo.
Trempar ‘tener el miembro tieso’ és positiu, però té el seu destrempar ‘perdre l’erecció, decebre’. Ser una figaflor o una figa tova, si riem per l'ambigüitat amb el fruit, pot ser tan ridícul com ser un capullo o hacer el capullo.
D'un home podem dir anar armat, estar enfigat o enxonat. D'una dona, anar de mascle, anar humida o xopa, regalimar, fer xip-xap.
La chocho loco és tan promíscua com el picha brava. I el tita freda tan poc viril com el picha fría. (Si l'adjectivació és discriminatòria, la podem encreuar i crear neologismes: picha loca, chocho bravo, tita forta...)
Chochear o estar chocho tenen un ample equivalent
a amamonado,
agilipollado,
tonto
pollas, tonto del haba, tonto del culo. En tots els casos
som uns babaus.
Si fem referència a l'edat, la menopausa / menopausia
té un equivalent irònic a la pitopausia o andropausa. I vell
xaruc / viejo verde és tan restrictiu com la vídua alegre.
Anar a prendre pel cul pot ser tan ofensiu per a un gay com ser
un fill de puta per a una dona. (En altres llengües, el bastard no
discrimina els sexes.)
És a dir, les llengües no són sexistes per se, sinó les persones que les fan
servir. I la paritat sovint hi és present si hi ha voluntat de buscar-la.
Ara, si el que volem és fer demagògia... doncs endavant.
Però deixeu de tocar la pera (o la
figa).
(Imatge: Jeanneke Pis i Manneken Pis, Brussel.les)
Bibliografia:
-Julia Sanmartín Sáez, Diccionario de argot, Espasa Calpe, Madrid, 1998.
-Joan Coromines: DCLC (Curial, 1980-1991), DCECH (Gredos, 1980-1981).
-Jordi Badia, Fer un polvo o fotre un clau?, Vocabulari català referit al sexe
-Diccionari de la vida: moltes hores al carrer i escoltar la gent.
Darrera actualització: agost 2021.
Actualització prèvia: desembre 2019-gener 2020.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada