PEP GUARDIOLA, UN HOME LLIURE

El Pep Guardiola se'n va.

Ha convocat els periodistes i els ha comunicat que està esgotat, se sent buit i necessita recarregar les piles. 

Cada vegada som més esclaus de les nostres feines i menys amos de les nostres vides. Des que va començar la globalització econòmica fa dues dècades, els països on els treballadors són mà d'obra barata (però voraçment consumista) ens estan arrossegant a la resta del planeta cap a una dinàmica de competitivitat esbojarrada i precarietat suïcida.

Els empresaris, els economistes i els polítics estan imposant les retallades d'avenços laborals i socials aconseguits amb suor i sang pels avis i els pares. No vull anomenar aquests avenços 'drets', perquè no estic d'acord amb els privilegis immutables que defensen els sindicalistes obsolets. Estem parlant de les millores que la socialdemocràcia (creadora del model de l'estat del benestar) ha anat esgarrapant al capitalisme decimonònic més salvatge que està revifant (Reagan, Thatcher, els Merkozy i la Xina són alguns exemples d'aquesta línia ascendent).

La feina ens pot esgotar mentalment i fer emmalaltir. Havíem avançat cap a un model econòmic i laboral que ens permetia desconnectar (caps de setmana, vacances, anys sabàtics, flexibilitat horària, setmana de 36 hores) i estem prenent un model de feina i de vida que ens esgota, ens fa treballar del matí al vespre, i ens obliga a recomençar al dia següent sense temps per refer-nos de l'anterior.

Estem oblidant el reset per tornar a engegar.

En moments com aquest, calen persones com el Guardiola. Per això m'hi sento identificat: he vist un home valent, sincer i lliure. Cansat, però profundament lliure.

He aplaudit com si fos al Camp Nou i he cridat que necessitem més persones així. Que diguin prou, s'aixequin, obrin la finestra i respirin llibertat.

Et felicito, Pep, per deslligar-te la corbata i penjar-la. Crec que entenc perfectament la teva buidor i el teu cansament com a conseqüència d'una passió vocacional, una elevada autoexigència i un irrefenable compromís amb els altres.

Benvinguts siguin els homes i les dones lliures.

Amb un parell.

PS: Sé que el Guardiola recarregarà les piles jugant a un esport tan ecològicament agressiu i pijo-elitista com el golf. O que dóna suport a un règim teocràtic com el de Qatar. Però ja en parlarem un altre dia.

Ningú és perfecte i tot és millorable.


Guardiola deja de entrenar al Barça porque se ha desgastado:
http://www.lavanguardia.com/deportes/futbol/20120427/54285625004/guardiola-deja-barsa-por-desgaste.html

14 DE ABRIL: CAZANDO ELEFANTES



Mis súbditos son muy majetes, pero también muy cachondos. Mirad el pollo que me han montado por una cacería.
http://www.20minutos.es/noticia/1369008/0/rey/operado/fractura-cadera/
http://www.elmundo.es/elmundo/2012/04/14/espana/1334407530.html

Su Majestad el rey de las Españas necesitaba salir de palacio. (Mis súbditos dirán aquí que la Sofi se iba a celebrar la Pascua ortodoxa a Grecia y, pobrecito Juanito, qué iba a hacer triste y solo en la Zarzuela. Los graciosillos pensarán que tocaba descansar de tanta abstinencia y procesión de la Pascua cristiana. Especularán con el hecho de que Su Majestad irá a levantarle las faldas a alguna de sus 1.5000 amiguitas. Cuánto daño me ha hecho la marisabidilla Pilar Eyre.)
http://www.lavanguardia.com/20120414/54284777663/reina-grecia-regresara-lunes.html
http://www.deia.com/2012/01/20/politica/estado/un-rey-libertino-una-reina-enganada

Su Majestad el rey Juanito se apunta de nuevo a una cacería en África. (Mis súbditos ahora argumentarán que las cacerías son una actividad propia de aristócratas ociosos, dictadores, reyezuelos, empresarios ambiciosos y nuevos ricos. Los demagogos del discurso animalista o conservacionista se pondrán del lado de los paquidermos. Pocos considerarán que los elefantes necesitan predadores que controlen la demografía para asegurar la continuidad de la especie. Un problema diferente es qué predador nos tendría que controlar a nosotros como especie. Ya lo veréis, los más cabroncetes pintarán los elefantes con la bandera republicana y los más dogmáticos pedirán que me den de baja de ADENA o cualquiera de las numerosas asociaciones de las cuales soy miembro de honor.)
http://www.elmundo.es/elmundo/2012/04/14/espana/1334397426.html
http://www.que.es/ultimas-noticias/espana/201204161505-presidente-honor-wwfadena-organizacion-conservacion-cont.html

Su Majestad el Juanito coge el avión rumbo a Botswana. (No pueden quejarse: una cacería de elefantes cuesta entre 30.000 y 40.000 €, pero se trata de un viaje privado. Me tocarán los coscolines con aquello de que pagan igualmente mis súbditos, porque Su Majestad vive de sus impuestos. Me acusarán de algo tan obvio como que el país sufre una crisis económica de sabana africana. Me sacarán a mi yerno Iñaki, borrado de la foto por forrarse nada ejemplarmente. O aprovecharán para meterme el dedo en la herida: Su Majestad hace de hombre anuncio y participa en negocios opacos. Se le conoce una fortuna de 1.790 millones y recibe desinteresadamente yates, motos, coches, relojes y otros regalos valiosos de amigotes y súbditos generosos. Iñaki, aprende de tu suegro. Ni el cafre del Anasagasti ni los Blogs radicales han conseguido demostrar nada. No tengo que rendirle cuentas a nadie.)
http://www.diagonalperiodico.net/El-rey-ha-reconocido-las.html
http://www.diagonalperiodico.net/Los-negocios-de-la-familia-real.html

El Juanito se presenta a la cacería y coge la escopeta. (Estoy oyendo a los sensacionalistas y a los histéricos: ¡¡El Rey abandona a su nieto Froilán, herido por el plomo de unos perdigones y medio cojo para toda la vida!! Debatirán si un menor tiene que tocar las armas de fuego. Lo asociarán a la mentalidad militarista subyacente. Tal vez alguien recordará el más que milenario mito del gobernante cazador y me gustará leerlo. Estaría bien que mencionen a los melones aquellos de la familia Marichalar: el papá Jaime sigue en libertad por ser quien es, ya que si fuese un simple plebeyo la prensa habría organizado un escándalo tan descomunal que lo habrían metido en una celda a pan y agua. El tío Álvaro sí que sabe cabrear a los catalanes y a mi querida Rahola. Lástima que sólo es un oportunista que sabe envolverse burdamente con la bandera del patriotismo más rancio. Espero que la madre o la abuela digan algo parecido a "Los niños te pegan sustos". Mi Elena estudió Magisterio, pero volverán a repetir que es la hija boba del Rey. A ella le funcionará y, en cambio, a una plebeya cualquiera le retirarían la custodia y le montarían una campaña en contra tan brutal que se cagaría las patas abajo.)
http://www.20minutos.es/noticia/1364356/0/felipe-juan-froilan/clinica-quiron/infanta-elena/
http://www.lavanguardia.com/politica/20120323/54275426162/alvaro-de-marichalar-reprocha-generalitat-gaste-el-dinero-catalanes-identidad.html

El Juanito tiene muy mala suerte y se rompe la cadera en el campamento. (Los gacetilleros y los morbosos repasarán mi historial clínico y comprobarán que tengo más radiografías que neuronas. Pueden pensar con razón que soy un poco torpe o gafe. Pero, en un momento tan crítico para una vida humana, mis súbditos más leales no se atreverán a dudar de que han tratado a Su Majestad como a tantos otros que han sufrido accidentes fuera del país. No se han ahorrado medios ni gastos; en la embajada correspondiente no han hecho el caraja; me han trasladado en seguida y he sido operado de urgencia. Lo dicho: igual que cualquier súbdito que hace cola en los hospitales o está inscrito en una lista de espera.)
http://www.elmundo.es/elmundo/2012/04/14/espana/1334433468.html

El Juanito ahora sólo tiene que descansar. (Los cachondos se van a explayar: no hace falta que Su Majestad imagine la cara que pondrá el jefe cuando vea la baja laboral, ni que sufra por acabar en el paro o por pagar la hipoteca. Los cortesanos me reirán las gracias y repetirán aquello tan bonito de que el Rey es muy campechano y dicharachero.)
http://www.20minutos.es/noticia/1369304/0/rey-juan-carlos/operacion-cadera-caceria-botswana/reacciones-twitter/

PS: Después de las diez horas de traslado y la operación nocturna, esta mañana me he tomado un zumito y he escrito estas líneas. Por las caras que ponen mi Felipe y la Leti, me parece que se confirman mis pronósticos. No había caído en que todo ha estallado precisamente el 14 de abril. Vaya regalito les he dado a mis republicanos tocahuevos y pancartistas (mira que les tengo dicho que la derecha me aburre). Mis fieles monárquicos van a empezar a rajar como siempre y los muy cabrones van a pedir mi abdicación a favor de Felipe en una bandeja.

PS 2: La Sofi no viene hasta el lunes (nos van a poner a parir) y el Rajoy ya está haciendo el gallego (vaya tela: ahora dicen que no he avisado). Lo bueno de todo esto es que seguramente tendré una excusa para escaquearme del follón que montarán los levantiscos vascos y catalanes en la final de mi Copa del Rey.

PS 3: Acabo de pedir perdón a mis súbditos. Ya los tengo a todos dándole vueltas a mis palabras y a mis gestos: cultura de la disculpa y del arrepentimiento, mi Felipe me ha aconsejado sabiamente, encuestas a tutiplén (prefieres Juan Carlos o Felipe, Monarquía o República), los periodistas sacan a la luz la princesa Corinna, el príncipe Salman y el Kayali... Me van a sacar hasta los higadillos. Me voy, que tengo rehabilitación para rato.
http://www.lavanguardia.com/politica/20120418/54284915063/el-rey.html
http://www.lavanguardia.com/politica/20120418/54284906903/magnate-saudi-pago-caceria-del-rey-botsuana.html
http://blogs.deia.com/rincondelproteston/2012/04/17/quien-es-corinna-zu-sayn-wittgenstein/

(Os cuelgo arriba un fotoshop que me ha enviado la Sofi y abajo la cara que me va a quedar cuando salga del hospital.)


Os dejo, majetes.

Viva la República.

Viva España.

DRAMONES DE LOS BORBONES (II)
24 DE DICEMBRE: IÑAKI’S COMING TO TOWN

https://blogscriptoridemartindomene.blogspot.com/2020/01/24-de-diciembre-inakis-coming-to-town.html

DRAMONES DE LOS BORBONES (III)
VIERNES 13: TODO SIGUE IGUAL

https://blogscriptoridemartindomene.blogspot.com/2020/03/viernes-13-todo-sigue-igual.html

PARITAT: LA CONYA ÉS COLLONUDA

Em fan gràcia alguns comentaris suposadament feministes que he sentit al llarg del temps. No hem de fer servir coño, coñazo, ni coña, ja que són denigrants per a les dones. I són negatius en comparació amb cojones i cojonudo, que tenen sentit positiu i exalten els valors virils.

Com a filòleg i com a home, discrepo. Es tracta d'una reflexió que implica una anàlisi superficial i victimista.

Voleu proves?

M'ha costat temps i he repassat alguna etimologia. Però considero evident que tota expressió suposadament masclista té el seu equivalent femení.

I a l'inrevés.

Som-hi:

L'exclamació cony / coi / coño / coñe expressa sorpresa o admiració, estar fart o arribar al límit. Exactament el mateix que collons / cojones. (Com hòstia o em cago en tot). Ex.: coi (o collons), que bonic; ¡coño, ya!, ¡cojones, ya!, ¡hostia, ya! (ja n'hi ha prou).

La conya / coña és semblant al descojone / descolloniment. Es tracta de burles on intervenen els genitals. El cojón té la seva cojona en castellà. I (d)escoñarse és el mateix que descojonarse ‘lastimarse las partes, reírse’.

Ser collonut / cojonudo té el seu equivalent a ser la conya, anar de conya. En tots els casos té un sentit positiu. (Com la ficata italiana, 'cosa molto bella', contraposada a l'antic i negatiu ficosecco, 'cosa da poco').

Trobar-se de conya o pasárselo teta és tan divertit com pasárselo de cojones. En canvi, estar hasta los cojones suposa estar tan fart, cansat o tip com estar hasta las tetas, hasta el coño o hasta los ovarios. (cat. fins als collons, fins al cony, fins als ovaris).

La xona és la vulva o una dona bruta. I la chorra, com a òrgan emprat per pixar, té a veure amb el chorro o chorreo igualment brut. Chuminada 'cosa vessada del cony' és equivalent a chorrada 'cosa vessada de la polla'.

La collonada 'cosa vessada dels collons' (cast. cojonada ‘estupidez’) és el mateix que la gilipollez del gilipollas (literalment, tonto de la polla). I el mateix que la carallada del carallot, que vessa del carall / carajo (un altre mot per definir el membre masculí).

El cap de cony català és equivalent al testa di cazzo italià, que és el gilipollas castellà (del caló jili 'tonto': gilipichas, giliflautas, gilipuertas).

Ser un coñazo pot ser tan pesat com ser un tocahuevos, rompehuevos (cat. ser un torracollons, it. rompere le balle o le palle). I dar el coñazo pot ser tan molest com tocar els collons. A l'Amèrica Llatina, el boludo i el huevón / güevón també arrenquen de les gònades masculines. 

Trempar ‘tener el miembro tieso’ és positiu, però té el seu destrempar ‘perdre l’erecció, decebre’. Ser una figaflor o una figa tova, si riem per l'ambigüitat amb el fruit, pot ser tan ridícul com ser un capullo o hacer el capullo.

D'un home podem dir anar armat, estar enfigat o enxonat. D'una dona, anar de mascle, anar humida o xopa, regalimar, fer xip-xap.

La chocho loco és tan promíscua com el picha brava. I el tita freda tan poc viril com el picha fría. (Si l'adjectivació és discriminatòria, la podem encreuar i crear neologismes: picha loca, chocho bravo, tita forta...)

Chochear o estar chocho tenen un ample equivalent a amamonado, agilipollado, tonto pollas, tonto del haba, tonto del culo. En tots els casos som uns babaus.

Si fem referència a l'edat, la menopausa / menopausia té un equivalent irònic a la pitopausia o andropausa. I vell xaruc / viejo verde és tan restrictiu com la vídua alegre.

Anar a prendre pel cul pot ser tan ofensiu per a un gay com ser un fill de puta per a una dona. (En altres llengües, el bastard no discrimina els sexes.)

És a dir, les llengües no són sexistes per se, sinó les persones que les fan servir. I la paritat sovint hi és present si hi ha voluntat de buscar-la.

Ara, si el que volem és fer demagògia... doncs endavant.

Però deixeu de tocar la pera (o la figa).

(Imatge: Jeanneke Pis i Manneken Pis, Brussel.les)

Bibliografia:

-Julia Sanmartín Sáez, Diccionario de argot, Espasa Calpe, Madrid, 1998.

-Joan Coromines: DCLC (Curial, 1980-1991), DCECH (Gredos, 1980-1981).

-Jordi Badia, Fer un polvo o fotre un clau?, Vocabulari català referit al sexe

https://www.vilaweb.cat/noticies/fer-polvo-fotre-clau-aquesta-es-questio/

-Diccionari de la vida: moltes hores al carrer i escoltar la gent.

Darrera actualització: agost 2021.

Actualització prèvia: desembre 2019-gener 2020.

INSTRUMENTALITZAT

Després de la vaga general del 29-M vull fer una reflexió personal.

No m'agrada que el Gobierno es dediqui a putejar els treballadors i em carregui la crisi a l'esquena.

No m'agrada que els empresaris i les empreses intentin portar-nos cap un model de capitalisme el més salvatge possible.

Però tampoc em fa gràcia que els sindicats m'instrumentalitzin. 

Per què molts 'sindicaleros' encara han de portar barba com Karl Marx? O per què han de parlar com si fossin (ells) i fóssim (nosaltres) els cavernícoles d'un piquet informatiu? Per què he de seguir-los el joc? Ens fan servir per negociar amb el Gobierno una reforma laboral que continuarà putejant els treballadors gràcies a la seva benedicció. Quin sentit té que doni suport a la seva anacrònica lluita de classes? (Ells mateixos són una casta política amb els seus propis privilegis).

I sobretot, em sento indignat.

M'indigna que una colla de miserables (radikals, antisistema, antiglobalització, okupes i perroflautas alternatius) ens hagin pres a molts ciutadans una denominació que no els pertany en exclusiva. Estic indignat, però no necessito portar arracades. Estic indignat i no necessito pintar l'A majúscula d'anarquia. No vull posar contenidors (que pago amb els meus impostos) al mig del carrer. No necessito trencar vidres, ni cremar rodes. No em dóna la gana enfrontar-me a la policia (al cap i a la fi són treballadors com nosaltres). I no vull ocupar el nostre Parlament ni la casa d'un altre.

Ho reconec. Sóc un radical sense K i vull canviar el sistema amb la paraula i de manera pacífica. 

Per això m'emprenya que les autoritats criminalitzin les meves idees. M'emprenya que els polítics recaptadors de vots diguin que la meva lluita és la seva lluita. M'emprenya que els 'sindicaleros' tinguin la barba cada cop més llarga. M'emprenya que els mitjans de comunicació em redueixin a la lletra petita. I sobretot, m'emprenya que identifiquin les meves idees amb les dels 'indignats' violents i irresponsables del sector oficial (els qui representa que són els subversius autèntics).

Parlo amb altres persones, escolto, sento, analitzo. I noto que altres radicals sense K com jo volem canviar el món sense fer servir la violència. Però em fa molta ràbia que sempre acabem minimitzats, manipulats i instrumentalitzats.


Enllaços:

http://www.elpuntavui.cat/article/523799-milers-de-persones-en-la-gran-manifestacio-del-29-m-a-barcelona.html 
https://laccent.cat/tres-vaguistes-del-29m-detinguts-per-la-policia-en-donar-la-cara/
https://blocs.mesvilaweb.cat/til/?p=218288

MANUEL FRAGA, EL MUTANTE DE PALOMARES

Algun periodista científic o un politòleg especialitzat en radioactivitat ens hauria d'explicar d'una vegada per sempre què va passar l'any 1966 a Palomares (Cuevas de Almanzora), quan Manuel Fraga Iribarne es va banyar a la costa d'Almeria per demostrar a l'opinió pública que no hi havia cap perill radioactiu en la bomba d'hidrogen que havia caigut d'un bombarder estadounidenc.

Repasseu la biografia de Don Manuel, però és evident que hi ha un abans i un després de l'incident. Què va passar realment a Palomares? Potser hi va desenvolupar un procés de mutació (com l'Spiderman, Hulk o els X-Men) que el va induir a redactar la Ley de Prensa, airejar la corrupció del Caso Matesa, enfrontar-se al sector opusdeista del règim o adoptar l'ideari del Partit Conservador mentre el van 'enviar' a Londres com a ambaixador.

Un procés de mutació que li va provocar recessions, com per exemple: cridar "la calle es mía" quan era ministre de Gobernación, frase que el va acostar al seu "Spain is different" de l'etapa franquista com a ministre de Información y Turismo. Un altre daltabaix va ser veure's superat per Adolfo Suárez com a Presidente del Gobierno. Però com tot superheroi, Don Manuel es va refer de cada davallada amb energia renovada: crea Alianza Popular, esdevé Padre de la Constitución i el nomenen Jefe de la Oposición, tasca que el porta a demanar insistentment pel preu dels revitalitzants "garbanzos".

Després d'una nova davallada i una nova transformació, funda el Partido Popular, d'on sortiran Aznar i Rajoy, els nous Batman i Robin de la dreta. I tot i que la massa energètica li comença a fallar, Don Manuel encara té temps de presidir la Xunta de Galicia. Fins que el Prestige i la longevitat l'envien a l'asil assignat a tot polític desballestat: la Cámara Alta o Senado. Sense renegar mai del seu Franquisme i carregant contra la Memòria Històrica.

Don Manuel té una darrera revifada quan crida que als nacionalistes "habría que ponderar colgarlos de algún sitio". Fotia així un cop de puny simbòlic a l'antiborbònic Joan Tardà i fotia de pas una puntada de peu al malèvol Estatuto Catalán per haver gosat qüestionar el seu ben estimat Tribunal Constitucional, un altre refugi de superherois en fase terminal.

No és gaire sorprenent comprovar com es posen d'acord a les Espanyes en el moment de valorar Manuel Fraga Iribarne: polític reformista durant el Franquisme, artífex de la moderna 'dreta democràtica' i pare de la inqüestionable Constitució. Sempre per Espanya, Todo por la patria.

Don Manuel representa la España de los Vencedores que va ser generosa amb els vençuts durant la Transició i va voler oblidar el passat... per continuar vivint el present i poder governar el futur. Una Espanya que no condemna el Règim Franquista, ni com a responsable d'un cop d'estat militar ni com a govern il.legítim durant 40 anys.

És clar, Manuel Fraga i la seva España franquista sempre hi veuen al davant Santiago Carrillo i l'Espanya de l'altre bàndol. Aquella Espanya que aparentment servia el legítim Gobierno Republicano. Aquella Espanya  doctrinària que hauria instaurat un règim estalinista si hagués pogut. L'Espanya d'un Consejero de Orden Público que difícilment podia desconèixer Paracuellos del Jarama o Torrejón de Ardoz. L'Espanya d'un partidari d'un règim totalitari que també es va reconvertir en demòcrata. L'Espanya d'un altre sectari que després dóna  lliçons de tolerància. L'Espanya 'roja antes que rota' que també caldria enterrar, física i mentalment.

Fraga i Carrillo simbolitzen més aviat les dues Espanyes que amb ells hi agonitzen: l'Espanya que va lluitar contra la República i l'Espanya que va enfonsar la República.

Por la gloria de Dios o con Me cago en Dios.


Enllaços:

EL PAIS
http://www.elpais.com/articulo/espana/Fraga/anos/pasion/poder/elpepunac/20120116elpepinac_1/Tes
La Vanguardia
http://www.lavanguardia.com/politica/20120116/54244959892/manuel-fraga-politico-eterno.html
El Mundo
http://www.elmundo.es/elmundo/2012/01/15/espana/1326665073.html
ABC
http://www.abc.es/20120113/espana/abci-muere-manuel-fraga-201201101102.html
http://www.abc.es/20120115/espana/alminuto-directo-muerte-fraga-201201152319.html
http://www.abc.es/20120116/espana/abcp-prensa-internacional-fraga-20120116.html
El Punt - Avui

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/496089-mor-el-controvertit-politic-espanyol-manuel-fraga.html

PD: Per cert, com que el temps ho esclareix tot, 52 anys després hem sabut que Fraga va posar en perill la salut de milers de persones exposant-les als efectes de la radiació ionitzant i també hem pogut confirmar que Fraga no es va banyar a les aigües de Palomares (ho va fer en una altra platja).

-https://diario16.com/la-justicia-de-eeuu-sentencia-a-fraga-el-lider-caido-de-la-transicion/
-https://diario16.com/la-justicia-de-eeuu-reconoce-ahora-que-la-playa-de-palomares-tenia-la-radiacion-ionizante-que-fraga-siempre-nego/
-https://www.diariodealmeria.es/almeria/Palomares-bombas-almeria_0_1332466965.html
-https://www.diariodealmeria.es/almeria/palomares-soldados-indemnizaciones_0_1418258537.html
-https://es.wikipedia.org/wiki/Incidente_de_Palomares