dissabte, 22 d’octubre del 2011

'SOLE' DE JUAN SOLER


L'altre dia vaig tornar a llegir el començament d'una novel.la que havia oblidat ('Sole', de Juan Soler):

"No me preguntéis mi nombre. No me preguntéis la edad. Ni cómo soy, ni dónde vivo. Porque os podría mentir. Cuando era más joven, era muy competitiva. Hice proyectos y gané dinero. Engañé a los demás y me engañé a mi misma. Hasta que decidí abrir los ojos y vivir mi propia vida. Ahora no soy ambiciosa. Vivo sola y sin malas compañías. No tengo amigos, ni parientes ni vecinos. Estoy retirada y llevo una vida sencilla. Sin mentiras y sin engaños. He decidido entregarme al difícil y peligroso arte de ser una misma. No me importan las tonterías de los demás. No quiero los encuentros y desencuentros del amor. No sigo estrategias, vivo este último proyecto. No busco vuestra atención. No me conmueve vuestra falsa solidaridad. Ya no me hiere vuestra indiferencia. Ya no temo a la soledad. Sólo vivo conmigo misma, feliz y liberada, hasta el final de mis días. Llevo siempre encima estas palabras escritas, por si me encuentran tendida en medio de la calle. Esta es mi historia..."

Ho deixo aquí, perquè he transcrit el fragment que més m'agrada repassar, quan me'n recordo d'aquesta novel.la ('Sole', de Juan Soler).


Enllaç a "Llibertat" de Lee Berth Freeman:

http://blogscriptoridemartindomene.blogspot.com.es/2016/12/llibertat-de-lee-berth-freeman.html

dissabte, 15 d’octubre del 2011

LA GERMÀNIA DE TÀCIT


Christopher B. Krebs, professor d'Història Clàssica a la Universitat de Harvard, ha publicat "El libro más peligroso", on explica que els ideòlegs del nazisme van fer servir la "Germània" de Publi Corneli Tàcit per formular les seves teories de superioritat de la raça ària.

Així veien, doncs, els nazis als antics pobles germànics:
Aspecto físico-.  El no mezclarse hace que la mayor parte tengan la misma disposición y talle, los ojos azules y fieros, los cabellos rubios, los cuerpos grandes y fuertes.
Casamientos-. Son castos. Nunca se unieron con otros pueblos. Se han conservado puros y sencillos.
Valores humanos-. La libertad, el valor, la lealtad, el coraje, la honra, la moralidad, la sencillez y el honor. No son ostentosos, no persiguen el lujo y rechazan vicios lascivos.
Vida militar-. Dispuestos a entregar su vida en nombre del honor y la lealtad. 
Vicios-. No se ríen de ellos. Beben mucho.
Tribus-. Son autóctonos y puros.

(Resum: Juan Beltrán, larazon.es)

Com a filòleg clàssic i coneixedor de la literatura llatina, puc dir que en el seu moment vaig estudiar la "Germània". És un llibre curiós. Gràcies a aquesta obra i a la "Guerra de les Gàl.lies" coneixem com eren els celtes gals i els pobles germànics a l'època romana.

El que ha cridat l'atenció dels lectors al llarg dels segles ha estat l'admiració de Tàcit pels germànics, als quals veia vigorosos, austers i saludables, en contraposició als hàbits de l'acomodada i corruptible Roma. En el fons, els germànics eren un model vivent de com eren els romans de la llunyana i expansiva República.

Sembla ser que Tàcit defensava (tàcitament) el sistema republicà romà i va combatre indirectament el sistema imperial criticant i sublimant les arbitrarietats i excessos dels emperadors. No oblidem que les "Històriae" de Tàcit són una de les fonts del "Jo, Claudi" de Robert Graves... Es tracta d'un historiador sempre interessant i a repassar.

I recordem també que Tàcit va viure un moment històric en què s'albirava el començament de la decadència militar de Roma (tot i que els romans encara no eren conscients de com de profunda i catastròfica arribaria a ser). Amb la seva obra, Tàcit intentava fer reaccionar els romans i tornar-los a les arrels a través del símil dels bel.licosos germànics.


El libro que el nazismo transformó en el más peligroso:
https://www.larazon.es/historico/6975-el-libro-que-el-nazismo-transformo-en-el-mas-peligroso-KLLA_RAZON_401935/
Tácito como ideólogo del Tercer Reich:
http://www.cciu.org.uy/news_detail.php?id=4808

Publi (o Gai) Corneli Tàcit (56-118 dC):
http://ca.wikipedia.org/wiki/Tàcit

ECONOMIA I ÈTICA


En un programa de ràdio han parlat d'un llibre que no coneixia: "Soy economista y os pido disculpas" de Florence Noiville.

L'advocat i especialista en temes econòmics Francesc Cabana ha fet uns comentaris a ran del llibre que han provocat aquest article.

Florence Noiville denuncia els plans d'estudis de les principals escoles d'economia del planeta: Malgrat l'enrenou que han provocat les actuacions de certs economistes i polítics que han passat per les seves aules, les universitats i les escoles d'economia segueixen ensenyant el mateix.

Francesc Cabana ha aprofitat llavors per exposar el que pensa i el que intenta fer aprendre als seus alumnes: Les escoles d'economia no haurien de servir per ensenyar a guanyar diners i prou. Haurien de servir per aprendre a gestionar empreses i generar feina. L'Economia ha de ser una eina per produir riquesa i redistribuir-la.

Sens dubte, una lliçó molt senzilla i, pel que es veu, poc practicada.

Per exemple, els alumnes de les escoles d'economia de Barcelona fan servir aquests centres bàsicament per fer contactes amb l'elit burgesa i amb aquells que volen ascendir socialment. I segons Francesc Cabana, moltes persones riques o integrants de la burgesia no són precisament més sàvies. Els diners no fan desaparèixer l'estupidesa.

Cal reforçar assignatures com l'Ètica i la Història de l'Economia, ja que molts alumnes no han après de les crisis del passat i cauen en les mateixes errades.

Repeteixo, són arguments per al debat i la reflexió.


Florence Noiville - Entrevistes:
http://www.publico.es/dinero/398287/no-quiero-nietos-obsesionados-con-ganar-mas
http://www.lavanguardia.com/lacontra/20110922/54219274526/en-las-escuelas-de-negocios-tu-talento-lo-vuelven-avaricia.html

Llibre de Florence Noiville: "Soy economista y os pido disculpas":
http://www.planetadelibros.com/soy-economista-y-os-pido-disculpas-libro-51014.html

Llibre de Francesc Cabana: "La burgesia emprenedora":
https://www.grup62.cat/autor/francesc-cabana-vancells/000034649



Enllaços relacionats:

https://blogscriptoridemartindomene.blogspot.com/2019/12/economia-collaborativa.html https://blogscriptoridemartindomene.blogspot.com/2019/12/seguretat.html
https://blogscriptoridemartindomene.blogspot.com/2012/04/pep-guardiola-un-home-lliure.html
https://blogscriptoridemartindomene.blogspot.com/2012/03/instrumentalitzat.html