dilluns, 16 de desembre del 2019

ECONOMIA... COL.LABORATIVA?


Just Eat, Deliveroo, Glovo, Amazon, Uber, Airbnb i d’altres plataformes on line diuen que són el model del futur.

I no ho són: practiquen l’explotació laboral i el capitalisme salvatge.

No cal enrotllar-se gaire amb parrafades teòriques o propaganda publicitària.

Anem als fets:

-GLOVO, DELIVEROO, JUST EAT, UBER EATS.- El model de negoci d’aquestes plataformes basades en la figura de l’autònom ha estat condemnat pels tribunals: Els treballadors, en realitat, són assalariats i les plataformes han de ser considerades empreses.

És a dir, són 32.000 falsos autònoms, 32.000 assalariats:

Les condicions laborals dels treballadors d’aquestes empreses d’economia dels encàrrecs (gig economy) tenen un nom: Explotació. En parlen els testimonis dels seus mateixos treballadors:

-AMAZON.- Els treballadors de furgonetes de repartiment de comerç on line han d’anar tan escopetejats per tal de cobrar una misèria que, segons la DGT i els Mossos, han duplicat els accidents mortals.

Els afectats assenyalen especialment Amazon:

Una empresa també qüestionada per les condicions laborals dels seus treballadors (amb jornades maratonianes i por d’anar al lavabo o denunciar lesions per culpa dels controls de productivitat):

Una empresa que està ensorrant igualment els sectors del llibre, els discos, la informàtica o el petit comerç en general, obligant-los a competir amb les seves pròpies condicions:

(Un consell per als qui compren llibres on line: iberlibro.com és un magnífic portal on es poden trobar llibres nacionals o internacionals, clàssics o actuals, de segona mà, descatalogats, de col.leccionista i també nous... I permet prescindir-ne d’Amazon.)

-AIRBNB.- A Barcelona, els tribunals han obligat a retirar 12.000 pisos sense llicència turística -és a dir, il.legals- a una plataforma que, en teoria, basa el seu model de negoci en fer d’intermediària entre propietari i client (i no ho és: legalment es tracta d’una empresa amb cara i ulls).

-UBER i CABIFY.- Uns altres que sembla que fan d’intermediaris entre la plataforma i el client... I, en realitat, són també empreses que es dediquen a saltar-se normatives i tràmits (com les llicències), de manera que han perjudicat seriosament el sector del taxi (a Barcelona i a nivell global). Per les seves irregularitats o competència deslleial, han hagut de marxar de Barcelona, Londres i altres ciutats europees.

Diuen que són plataformes o apps (I són empreses).
Diuen que fan economia col.laborativa (I són explotadors).
Diuen que són el futur (I fan capitalisme predador).
Diuen, diuen, diuen... (I tenen molta barra).

Que no ens enganyin més amb tanta xerrameca i advocats.





Enllaç relacionat:

https://blogscriptoridemartindomene.blogspot.com/2011/10/economia-i-etica.html

dissabte, 14 de desembre del 2019

LA GRETA I EL FÈLIX


La sueca Greta Thunberg i l’alemany Fèlix Finkbeiner  són dos joves activistes coneguts per la seva dedicació a solucionar els problemes causats per l’escalfament global i el canvi climàtic.

FÈLIX FINKBEINER (n. 1997) va fundar amb 9 anys Plant for the Planet, una iniciativa per plantar arbres arreu del món: Com a captadors de CO2, són molt necessaris per assolir les emissions zero (ZEO).

GRETA THUNBERG (n. 2003) va iniciar amb 14 anys la seva lluita tot manifestant-se cada divendres davant del parlament suec (Fridays for Future).

El Fèlix ha aconseguit plantar més de 13 milions d’arbres i vol arribar-hi a 1 bilió al llarg dels pròxims 20 o 30 anys: És el nombre estimat pels experts per restaurar els boscos devastats, compensar les emissions globals de CO2 i, amb el temps, recuperar l’equilibri atmosfèric de la Terra. La fundació Aquae especifica que els arbres que millor absorbeixen el CO2 són les mèlies (melias), les acàcies de tres punxes (acacias de tres espinas), les xicrandes o xicarandes (jacarandas), els oms (olmos) (entorns urbans), pi blanc o bord (pino carrasco), pi pinyer (pino piñonero), alzina surera (alcornoque) (entorns forestals).

La Greta vol prescindir de vehicles emissors de CO2 i ha renunciat als desplaçaments en cotxe, avions o transatlàntics. A tall d’exemple, per al seu recent viatge des d’Europa a Amèrica li han calgut 14 dies d’anada (des del port britànic de Plymouth fins a Nova York), 21 dies de tornada (des de Nova York fins a Lisboa) i 10 hores per fer en tren el trajecte Lisboa-Madrid. Si hagués fet en cotxe elèctric els 627 km. que calien des de Lisboa fins a Madrid, hauria trigat 7 hores i hauria d’haver fet un parell d’aturades d’uns 20-30 minuts cada 200 km. per carregar la bateria (segons la DGT i Teslas).

El projecte del Fèlix demostra que és perfectament assolible a hores d’ara i pot beneficiar el medi ambient. La fundació Aquae calcula que, per cada 100 km. recorreguts, cal plantar-ne 3 arbres per avió, 2 per cotxe i 1 per autobús (5'56 litres de benzina = 131 grams de CO2 per km. aprox.).

El viatge de la Greta fa palès que, amb les tecnologies alternatives als combustibles fòssils, la durada dels desplaçaments s’allarga i ens porta segles enrere.

El Fèlix ha fet possible que una idea esdevingui real en un temps raonablement immediat. L'inconvenient, segons el PIK de Postdam, és que no podem plantar arbres de manera il.limitada per eliminar CO2, perquè necessitaríem immenses masses forestals i ens hauríem de carregar altres ecosistemes.

La proposta de la Greta, en canvi, encara és benintencionada: Ens trobem tecnològicament capacitats per fer servir vehicles no contaminants amb grups reduïts, però ens falta una micona per als desplaçaments massius.


Les iniciatives del Fèlix i la Greta, per tant, passen per ser complementàries: hem de plantar arbres que facin de pulmons per eliminar emissions de CO2 i hem de posar en funcionament vehicles que redueixin dràsticament o prescindeixin dels combustibles contaminants al més aviat possible.




dimarts, 10 de desembre del 2019

SEGURETAT


Senyors polítics, Senyors capitalistes,

La gent vol seguretat. La gent vol una feina, un sou, una casa, un cotxe, una escola, una universitat, un centre de salut, un hospital, una pensió, un geriàtric, un llibre, un videojoc, un cinema, un teatre, una carretera, un tren, un bus, un metro, un viatge…

Si la seguretat la garanteixen els partits socialdemòcrates, o democristians, o centristes, la gent votarà partits que afavoreixin l’estat del benestar.

Si la seguretat la garanteixen els partits ultradretans, la gent votarà els partits ultradretans (o neofeixistes, o nacionalsocialistes).

Senyors polítics, Senyors capitalistes, que no se n’adonen?

Si tallen la seguretat a la gent, la gent acabarà votant partits que desestabilitzin el sistema. I en tindrem ultres de dreta o autòcrates d’esquerra.

El món anirà ple d’Abascals, Trumps, Salvinis, Bolsonaros, Le Pens, Putins, Xi Jinpings, Castros, Maduros, Evos Morales i companyia.

No ho veuen, oi?

Si retallen sous i retallen feines, la gent no pot aconseguir un habitatge, ni pagar un cotxe, anirà menys al mercat o al supermercat, no anirà al cinema, no anirà al teatre, no podrà fer viatges.

Que no se n’adonen?

Oblidin el capitalisme salvatge, deixin de banda el benefici forassenyat, no es taquin les mans amb sang. Facin córrer els diners, reparteixin beneficis amb la societat.

Si paguen sous dignes i no collen la gent, la gent farà córrer els diners i votarà partits que els garanteixin la seguretat.

La gent tindrà al davant un futur amb el qual podran sentir-se identificats (ells i els seus fills). Un futur on tothom podria viure en pau sense règims corruptes o totalitaris, en societats que redistribueixin la riquesa, respectin les persones, els éssers vius i el medi ambient. 

Senyors i Senyores, recapitalitzin i no hi pensin només en els calerons.





Enllaç relacionat:

https://blogscriptoridemartindomene.blogspot.com/2011/10/economia-i-etica.html


dilluns, 9 de desembre del 2019

AMAZICS o L'ORGULL BERBER


És habitual copsar al Camp Nou la presència de banderes de pobles de tot arreu. Les ensenyes d’Argentina, Uruguai, Brasil, Irlanda, Palestina o Israel són ben rebudes i hi conviuen amb tota naturalitat amb ikurrinyes basques, banderes de Galícia, Astúries, Occitània o Còrsega.

Més d’un cop he observat també la bandera del poble amazic, amazigh o tamazight. Fins i tot, el Barça ha tingut l’ Ibrahim Afellay (2011-2015), un jugador holandès (de família marroquina) que va representar l’orgull berber.



Els amazics, que s’anomenen a ells mateixos imazighen “els lliures”, són la població autòctona que habita el Nord d’Àfrica (des d’Egipte fins a la costa atlàntica). Els coneixem com a berbers, tuaregs, rifenys o cabilencs, i estan estretament emparentats amb els guanxes (primers habitants de les Illes Canàries).


Van lluitar contra Cartago , van ser aliats de Masinissa i Jugurta (reis de Numídia i Mauritània enfrontats a Roma), van fundar imperis (l’integrisme d’almoràvits i almohades es va imposar a l’Al-Andalus medieval), van originar dinasties (hàfsida, abdalwadita, benimerí) i, a la fi, van ser doblement arabitzats (primer amb la invasió islàmica i després dels processos d’independència moderns).


Es calcula que les variants dialectals amazics són parlades actualment per més de 30 milions de persones (més d’un 60% al Marroc, més d’un 30% a Algèria i més d’un 10% a Tunísia). Són la població majoritària del Rift marroquí o la Cabília argelina. A l’època andalusí, eren la població majoritària a la Catalunya Nova, les Illes Balears i el País Valencià.



Tot i ser l’amazic un poble sense estat, dispersat i aïllat pels colonitzadors àrabs o europeus, el mètode comparatiu ha permès als filòlegs reconstruir la llengua protoberber. El tifinagh o escriptura líbico-berber ha estat l’escriptura tradicional amazic. Durant un temps, els estudiosos van intentar relacionar l’amazic i l’euskera, però els resultats no van ser gaire reeixits.


He trobat que Ahul fell-ak vol dir “salutacions per a tu” (home), Ahul fell-am significa “salutacions per a tu” (dona) i el comiat és Ar emik “fins un altre moment, adéu”. El traductor del Google no inclou la  llengua amazic. Però es pot recórrer a algú de la nombrosa comunitat berber resident a Catalunya. O consultar alguna guia.



Bibliografía:

-Rafael del Moral, Diccionario de las lenguas del mundo, Espasa Calpe, Madrid, 2002 (entrades: “bereber”, pàgs. 96-98; “tamazit”, pàg. 426).