Després de la vaga general del 29-M vull fer una reflexió personal.
No m'agrada que el Gobierno es dediqui a putejar els treballadors i em carregui la crisi a l'esquena.
No m'agrada que els empresaris i les empreses intentin portar-nos cap un model de capitalisme el més salvatge possible.
Però tampoc em fa gràcia que els sindicats m'instrumentalitzin.
Per què molts 'sindicaleros' encara han de portar barba com Karl Marx? O per què han de parlar com si fossin (ells) i fóssim (nosaltres) els cavernícoles d'un piquet informatiu? Per què he de seguir-los el joc? Ens fan servir per negociar amb el Gobierno una reforma laboral que continuarà putejant els treballadors gràcies a la seva benedicció. Quin sentit té que doni suport a la seva anacrònica lluita de classes? (Ells mateixos són una casta política amb els seus propis privilegis).
I sobretot, em sento indignat.
M'indigna que una colla de miserables (radikals, antisistema, antiglobalització, okupes i perroflautas alternatius) ens hagin pres a molts ciutadans una denominació que no els pertany en exclusiva. Estic indignat, però no necessito portar arracades. Estic indignat i no necessito pintar l'A majúscula d'anarquia. No vull posar contenidors (que pago amb els meus impostos) al mig del carrer. No necessito trencar vidres, ni cremar rodes. No em dóna la gana enfrontar-me a la policia (al cap i a la fi són treballadors com nosaltres). I no vull ocupar el nostre Parlament ni la casa d'un altre.
Ho reconec. Sóc un radical sense K i vull canviar el sistema amb la paraula i de manera pacífica.
Per això m'emprenya que les autoritats criminalitzin les meves idees. M'emprenya que els polítics recaptadors de vots diguin que la meva lluita és la seva lluita. M'emprenya que els 'sindicaleros' tinguin la barba cada cop més llarga. M'emprenya que els mitjans de comunicació em redueixin a la lletra petita. I sobretot, m'emprenya que identifiquin les meves idees amb les dels 'indignats' violents i irresponsables del sector oficial (els qui representa que són els subversius autèntics).
Parlo amb altres persones, escolto, sento, analitzo. I noto que altres radicals sense K com jo volem canviar el món sense fer servir la violència. Però em fa molta ràbia que sempre acabem minimitzats, manipulats i instrumentalitzats.
Enllaços:
http://www.elpuntavui.cat/article/523799-milers-de-persones-en-la-gran-manifestacio-del-29-m-a-barcelona.html
https://laccent.cat/tres-vaguistes-del-29m-detinguts-per-la-policia-en-donar-la-cara/
https://blocs.mesvilaweb.cat/til/?p=218288
