ALCÀNTARA, ALCÀCER, CASTRO I CHESTER

Pot resultar fàcil creure que Alcàntara i Alcàsser són paraules genuïnament àrabs. Almenys així consta a El gran llibre dels cognoms catalans d'Albaigès (pàg. 26): Alcàntara prové de l'àrab al-kantara "el pont" i Alcàsser o Alcàcer provenen de l'àrab al-qasr "el palau".

Però resulta que el tema és un pèl més complicat. Al Diccionario de arabismos de Corriente podem descobrir que alcàntara provindria en realitat del grec kéntron "centre del cercle", tot referint-se als arcs o bòvedes de ponts i aqüeductes (pàg. 134). I alcácer o alcázar provindrien del llatí castra "campament, indret fortificat" (pàg. 128).

 Així doncs, l'àrab hauria adaptat els mots (i antropònims) esmentats a través del grec (kéntron, kástra).

Curiosament per als culés, aquests mots van associats a futbolistes caracteritzats per ser davanters: el gran golejador Paulino Alcántara i el debutant Paco Alcácer. I per acabar de tancar el cercle, el mot llatí castrum (pl. castra) ha estat portat per un altre davanter blaugrana: l'inoblidable Enrique Castro ("Quini").

Tal com consta al Dictionary of English place-names de Mills, també podríem explicar que el mot anglosaxó caester (ceaster, chester) deriva del llatí castrum (pàg. 402) i ha batejat algunes ciutats britàniques conegudes pels seus equips de futbol: Manchester (lat. Mamucio ceaster) (pàg. 232), Leicester (lat. Ligera ceaster) (pàg. 218).


Biblografia:

-Josep Maria Albaigès, El gran llibre dels cognoms catalans, Edicions 62, Barcelona, 2005.
-Federico Corriente, Diccionario de arabismos y voces afines en iberorromance, Editorial Gredos, Madrid, 2003.
-David Mills, Dictionary of English place-names, Oxford University Press, 1991-1998.


Enllaç a XINXABARCA:
http://blogscriptoridemartindomene.blogspot.com.es/2015/06/xinxabarca.html

"LLIBERTAT" DE LEE BERTH FREEMAN

Per a mi és molt plaent llegir les línies finals de la "Llibertat" d'en Lee Berth Freeman:

"M'agrada la llibertat amb minúscules, sense populismes ni demagogs. M'agrada la llibertat sense Adolfs, sense Augustos, sense Cèsars, sense Benitos, sense Fidels i sense Hugos. M'agrada sentir la gespa sota els peus i la terra sota la gespa. Respirar l'aire sense fronteres i sense estadístiques. Recórrer els camins en tren, en autobús, amb cotxe o amb moto. Recórrer com el vent la pell d'una dona o el somriure d'un nen. M'agraden les veus sense propietaris, les ments sense fabricants i els cossos sense matrimoni. M'agraden els poetes i els músics que escriuen oh estimada llibertat. M'agraden aquells que obren els llibres i criden llibertat, aquells que obren les portes i criden llibertat. Aquells que deixen el fussell a terra i criden llibertat.
M'agrada la llibertat com a un salvatge. I com un salvatge que sóc, avui m'he aixecat a la cambra del meu hotel. He sortit a fora sense roba i he recorregut sense sabates el camí fins al bosc. He seguit totes les teves ordres: en silenci, les mans al clatell. Però ara ja no puc evitar girar el coll i parlar-te.
-Filla, et dius Kènia -he cridat-, perquè volia que fossis lliure. Kènia, t'he portat al món perquè fossis lliure. Kènia, allibera't. Allibera't, filla".

Tot seguit, la filla fanatitzada per un grup integrista dispara contra el pare i crema els seus escrits.


Enllaç a "Sole" de Juan Soler:

http://blogscriptoridemartindomene.blogspot.com.es/2011/10/sole-de-juan-soler.html

NADALES EN LLATÍ

Adeste Fideles

Tinniat tintinnabulum (Jingle Bells)

Sancta nox (Stille Nacht)

O Abiem (O Tannembaum)

Enllaç a HISTÒRIES DEL NADAL:

http://blogscriptoridemartindomene.blogspot.com.es/2013/01/histories-del-nadal.html