Una colla de fantasmes recorre tot Europa i el món sencer: els Trumps, els Mileis, les Le Pens, les Melonis, els Putins, els Orbans, les Díaz Ayusos, les Olonas, els Abascals, els Alvises, i tants, i tants, i tants...
Diuen que el sistema no funciona i ells i elles, que asseguren que no formen part del sistema, poden canviar-ho tot perquè són molt llestos i saben com posar-hi remei. I la gent va i els vota.
"Oh grandíssima hòstia, oh grandíssim pecat, no és possible! Què hem fet? Com ha passat?", es pregunta o exclama l'esquerra miop, sorpresa i desconcertada.
Fa temps que la dreta conservadora ha esdevingut extrema i ultra (des de Margaret Thatcher i Ronald Reagan). I l'esquerra s'ha dedicat a fer un discurs ple de paraules boniques i bones intencions. A la realitat, però, esquerra i dreta han practicat a Europa i Amèrica polítiques neoliberals: privatitzacions, externalitzacions, serveis concertats, retallades, retallades i més retallades de serveis públics i socials.
L'esquerra institucional ha fet polítiques per servir als "progres" i als "pobres", però ha acabat vivint com els rics, els burgesos, els senyorets i els capitalistes. Els seus membres vesteixen o es pentinen de manera perfectament informal, parlen de manera políticament correcta, viuen a urbanitzacions o barris allunyats del proletariat i porten els fills i les filles a escoles concertades o privades.
La dreta clàssica i l'esquerra aburgesada estan destrossant la classe mitjana i el baix proletariat, els pagesos, els professors, els sanitaris, etc, etc, etc... Amb el seu punt de vista urbanita i les seves polítiques neoliberals han permès que es tanquin fàbriques o empreses i es paguin sous miserables, i permeten que les escoles, els hospitals i tota mena de seveis esdevinguin un negoci que enriquirà els seus propietaris.
Senyors de l'esquerra desorientada (institucional o anarcopija) i senyores de la dreta moderada (si és que en queden), això és el que ha passat. La gent, però, necessita guanyar-se la vida per tirar endavant i vol una feina digna per viure dignament. La gent no s'està de romanços o de discursos políticament corectes quan pensa amb l'estómac i no pas amb el cervell. La gent desesperada vota aquells que els prometen el paradís per no acabar a l'ultratomba. Primum vivere, deinde philosophari, diuen els filòsofs.
Senyors i senyores de l'esquerra alienada, desin les tisores de les retallades a dins dels calaixos i facin polítiques que frenin el capitalisme salvatge que s'amaga rere la globalització i la revolució tecnològica. Cal posar límits al capitalisme i regular-lo: Joseph Stiglitz i els neokeynesians ho expliquen. Cal fer una redistribució justa de la riquesa: fer que els rics no robin els pobres i fer que els pobres no robin els rics tampoc. Cal enfortir l'estat del benestar, bastit a Europa després de la Segona Guerra Mundial des de la dreta (democratacristians, conservadors, liberals) i des de l'esquerra (keynesians, socialdemòcrates, laboristes, socialistes).
Deixin de cridar: "el llop és aquí, el llop és aquí, mori el llop", i deixin de plegar els braços. Si tota aquesta colla de fantasmes retrògrads i intransigents continua voltant pel món, tot plegat esdevindrà una enorme claveguera o una terrible barricada.
Vostès mateixos.
Enllaços relacionats:
Seguretat (Ultradreta i Autocràcia)
Economia i Ètica
Economia... col.laborativa?
