Reprodueixo dues peces del poemari més recent de la meva admirada Maria de la Salut Vives Sans.
La primera expressa el dolor de la poetessa davant la situació del sistema sanitari.
SANITAT I PENA
Aquest matí he respost el següent
en un qüestionari sobre serveis sanitaris
a l'Autoridad Independiente
de Responsabilidad Fiscal:
"Quina tristor que sento.
Després de més de trenta anys,
he abandonat la SANITAT PÚBLICA
perquè és un DESASTRE
en els TEMPS D'ESPERA:
atenció primària,
especialistes,
proves,
operacions.
Per culpa d'unes malalties
que no saben esperar.
Per culpa de RETALLADES,
retallades i més retallades,
i POCA INVERSIÓ.
El pitjor és que el col.lapse
de la sanitat pública
està començant a col.lapsar
la sanitat privada.
Quina pena,
quina tristesa,
quina impotència".
L'autora reflexiona més endavant sobre la Política.
POLÍTICA I MERDA
Parlar, acordar,
pactar, consensuar,
servir la ciutadania,
assumir els problemes,
això és la política.
Cridar, insultar,
criticar, menyspreuar,
servir els poderosos,
fugir de les solucions,
això és una merda.
Enllaços relacionats:
Pegar, violar, matar
https://blogscriptoridemartindomene.blogspot.com/2020/03/pegar-matar-violar.html
Instrumentalitzat
https://blogscriptoridemartindomene.blogspot.com/2012/03/instrumentalitzat.html
Llibertat (Lee Berth Freeman)
https://blogscriptoridemartindomene.blogspot.com/2016/12/llibertat-de-lee-berth-freeman.html
Sole (Juan Soler)
https://blogscriptoridemartindomene.blogspot.com/2011/10/sole-de-juan-soler.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada