Aquest matí he sentit la roda de premsa de Joan Laporta en què ha parlat sobre la inscripció de Dani Olmo i Pau Víctor, l’actuació dels responsables del futbol espanyol (La Liga, RFEF o CSD), l’actuació d’altres clubs, l’actuació dels periodistes o de l’oposició barcelonista.
https://www.youtube.com/watch?v=0v05wfS4-Hw&ab_channel=LaVanguardia
Puc estar d’acord o no amb el que pensa el president del Barça sobre tots aquests temes. Com ell mateix ha reconegut, es tracta d’acceptar les opinions dels altres. No accepto, però, el que ha dit Laporta sobre l'Aràbia Saudí, Qatar i els Emirats Àrabs Units, justament a la darrera resposta de la seva intervenció [1]:
-Periodista: Quina diferència hi ha entre els diners de Qatar fa quinze anys quan tacaven la samarreta i estaven bruts i els diners de Qatar d'ara? Què ha canviat?
-Joan Laporta: Els països aquests del Golf tothom que ha anat veu que s'estan obrint. Encara estan en un procés, jo crec que de normalització tal i qual ho entenem nosaltres. Però, en aquest sentit, és cert que en aquests moments aquests països s'estan convertint en un lloc d'oportunitats. Un lloc d'oportunitats com podia ser a la meva època, que anaves a fer màsters a Estats Units o a Londres, els qui podien. Ara hi ha molta gent jove que va cap allà perquè veu que són uns països on hi han oportunitats: hi han oportunitats de feina, hi han oportunitats de negocis, hi han oportunitats de diferents tipus. Jo crec que en aquests moments ja estan en el camí d'aconseguir uns estàndards que nosaltres considerem suficients, sobre tot en el tema del que, i aquí potser segurament tindries que diferenciar entre tot el que fa referència al tema del negoci i altres temes. Jo crec que la voluntat, per exemple, d'Aràbia Saudí en l'interès que tenen en el nostre futbol femení: per exemple, volen organitzar la Supercopa d'Espanya femenina a Aràbia. Els representants de la Federació de Futbol de l'Aràbia Saudí ens comentaven que s'estava... De fet, és una dona la persona que està gestionant en el Ministeri d'Esports totes aquestes qüestions. Hi ha certa opertura que, segurament, fa uns anys no hi havia. Trobo que és molt diferent i, en aquest sentit, s'ha de fer un cert esforç per entendre-ho... però és molt diferent la promoció d'un país directament a fer aquest tipus de negocis quan és una zona del món que econòmicament està molt desenvolupada i que està invertint en tots els àmbits del món de l'esport. En aquest sentit, jo... ens sentim molt còmodes amb els inversionistes tant de Qatar com d'Emirats que han tingut la decisió de creure en el Barça i de creure en aquests productes [seients VIP] que en aquests moments estan ajudant, evidentment, en la recuperació econòmica del club.
Considero inacceptable portar mundials de futbol i Supercopes o fer negocis al món de l'esport amb els diners "bruts" de països com l'Aràbia Saudita, Qatar o els Emirats Àrabs Units, perquè no respecten drets humans fonamentals: atacs a la llibertat d'expressió, persecució política, tortures i, especialment, la discriminació de col·lectius com les dones i els homosexuals. Els diners d'aquests règims teocràtics no haurien de servir per comprar la complicitat i el silenci de societats com la catalana o l'europea.
No és cert, com intenta justificar Laporta, que aquests països hagin millorat considerablement en un període de quinze anys. Es tracta de règims basats en el wahabisme, una interpretació purista, reaccionària i extrema de la religió i la societat islàmica; paral·lela al salafisme dels països del Nord d'Àfrica. El que estan portant a terme té un nom i ho sap tothom: sport washing, blanqueig o rentat polític de cara a través de l'esport.
Aporto tot seguit una sèrie de testimonis sobre la situació política i social de l'Aràbia Saudita, Qatar i els Emirats Àrabs Units.
La periodista esportiva Marta Ramon descriu perfectament com és l'Aràbia Saudí de la Supercopa d'Espanya del gener de 2025:
Riad és gegantina: té més de set milions d’habitants i concentra tot l’aparell governamental de la monarquia totalitària i teocràtica que lidera el príncep Mohamed bin Salman. Ho fa aplicant el wahabisme, una de les versions més fonamentalistes de l’islam. A l’avió que ens hi porta no només ens anuncien que algunes de les pel·lícules que ens ofereixen han estat editades (és a dir, censurades), sinó que la religió es fa present de seguida (ja ho esperàvem de l’altra vegada), amb un missatge que apel·la a la protecció d’Al·là. Fins i tot hi ha un espai per resar entre unes cortines, al costat dels lavabos… I quan arribem a l’hotel, al calaix de la tauleta de nit hi tindrem a punt l’Alcorà i una catifeta plegada. Tot és qüestió de fe.
Aterrar a Riad és menys sorprenent que fer-ho a Jiddah, envoltats de pelegrins que van a la Meca. Per començar, la sensació que tenim ara és de més modernitat. Però les aparences enganyen: estem entrant a un altre món. Un món en què, si les dones pretenen independitzar-se de la tutela dels homes, les poden denunciar. Un món on a activistes com Loujain al-Hathloul i Nassima al-Sada les han empresonat per defensar els seus drets. Un món on a l’escriptor i professor universitari Abdul·lah al-Maliki el van condemnar, al setembre, a set anys de presó per tuitejar i publicar textos en què reflexionava sobre la llibertat d’expressió i la representació política. Òbviament, la pena de mort està a l’ordre del dia… i també les sentències corporals, com la flagel·lació (que, per exemple, reben com a càstig, a més de la presó, els que són condemnats per homosexualitat, considerada delicte). Al mes de juliol, al defensor dels drets de les persones LGTBI Mohamed al-Bokari el van condemnar a deu mesos de presó per haver vulnerat la moral pública i imitar les dones. Benvinguts a l’Aràbia Saudita, un país que manté la seva influència a la regió a cop de talonari petrolier i gràcies a l’armament dels Estats Units… i Espanya. La població aniquilada del Iemen us dona les gràcies".
La periodista Txell Esteve explica trets bàsics de la societat qatariana a ran del Mundial de Futbol de Qatar del 2022:
-Només el 24,1 % de la població són dones (3 de cada 4 habitants de Qatar són homes).
-Les dones viuen sota la tutela masculina i no tenen capacitat de decisió en grans temes vitals.
-Beure alcohol o cometre adulteri es castiga amb condemnes com lapidacions o flagel·lacions.
-Una violació d’una dona es considera adulteri i es castiga amb pena de presó i 100 cops de fuet.
-No poden tenir la guarda potestat dels seus fills en cas de divorci, per molt que en tinguin la custodia legal.
-Dels 2,6 milions de persones de Qatar només 300.000 són qatarians. La resta són estrangers que hi estan treballant.
-Només tenen drets complets els homes heterosexuals.
-Mentre dones estrangeres gaudiran del país, les qatarianes pateixen d’un sistema de tutela masculí que els controla la vida.
-Si ets dona i feminista i goses tenir una opinió política o social que faci palesa les desigualtats, segurament seràs arrestada, et faran desaparèixer o t’encarceraran.
-Les dones tenen accés al mercat laboral i estudis, però estan sotmeses a la guarda masculina per prendre decisions com: casar-se, estudiar, accedir a una feina, viatjar a l’estranger, o accedir a salut reproductiva.
https://beteve.cat/esports/vulneracio-drets-dones-qatar-paper-protagonisme-durant-mundial/
Les periodistes acreditades al Mundial de Futbol de Qatar del 2022 van rebre una guia de la FIFA, redactada d'acord amb les normes i els costums de Qatar, molt semblants a allò que podem trobar a l'Aràbia Saudita o els Emirats, on els responsables del Mundial "recomanaven":
1. Mostrar respeto y ser cortés: No hay que ser tan directo como nosotros. Para los árabes es importante iniciar una conversación sobre asuntos generales. Nada de ir al grano. Lo contrario, se considera grosero. Se puede hablar de la familia, de los hijos... pero es mejor obviar temas como la homosexualidad (prohibida allí), la política, las esposas, la religión... En fin, ya se sabe: nada de temas espinosos.
2. Código de vestimenta: Qatar es un país islámico con un código de vestimenta conservador. Ellos van con túnicas blancas y ellas con abaya larga. Y dice la guía: "No tienes que llevar velo como turista, pero no vayas demasiado desnuda por la calle". Preferiblemente, no se deben mostrar los hombros ni las rodillas, pero atención: esto va también para los señores. Mejor evitar la ropa ajustada, escotada y, claro, las faldas demasiado cortas. Tampoco las transparencias.
3. Sé agradecido y acepta café y té: Durante una reunión con un qatarí, siempre se bebe té o café. Es conveniente aceptar la primera taza. Si luego no quieres más, lo dices y punto.
La guia de la FIFA adverteix més explicitament sobre comportaments que cal evitar:
-No mires fijamente: Ni a los ojos, ni a la cara, ni a las ropas... Es descortés hacerlo y se considera, incluso, un insulto para los qataríes.
-No hables con el sexo opuesto: Como hombre, no pidas información a las mujeres qataríes. Muchas mujeres no querrán y además no les está permitido. Y añade: si tienes que tratar con alguna mujer para algún asunto profesional o de negocios, es ella quien debe tomar la iniciativa de darle la mano.
-Mejor sin fotos: No hagas fotos a nadie sin pedir permiso y en lo referido a mujeres y ancianos, no les retrates en lugares delicados. Hay que tener precaución especialmente al fotografiar a policías, militares, etc.
-Alcohol free: Por la ley sharía, en Qatar no se puede introducir alcohol, pornografía, carne de cerdo ni drogas y beber alcohol es ilegal. Solo los hoteles de cinco estrellas tienen licencia para venderlo. Pero ojo, una cerveza te costará ente 10 y 15 euros. No te emborraches ni, por supuesto, conduzcas ebrio.
-Otros modales qataríes: No es adecuado mostrar las plantas de los pies o los zapatos, porque se considera un insulto. Tampoco está permitido sentarse de espaldas a otros huéspedes.
Y si comes con los dedos, no lo hagas con la mano izquierda, siempre con la derecha. La puntualidad no es un valor que cotice al alza en Qatar, así que no hay que enfadarse si quedas con alguien y llegan tarde.
https://www.elmundo.es/yodona/actualidad/2022/10/07/633fef9ffc6c83a0778b45bd.html
La periodista esportiva Anaïs Martí explica que a l'Aràbia Saudita de la Supercopa de 2022 no hi havia dones a la sala habilitada per a la premsa o al servei de neteja de l'hotel i, a més, els partits de futbol femení es juguen a porta tancada i amb el corresponent permís del pare. La mateixa periodista va explicar a TV3, en tornar del Mundial de Futbol de Qatar del 2022, que els taxistes no miraven les dones als ulls i, si anaven acompanyades, s'adreçaven abans al company periodista que a elles. Marta Ramon afegeix que va haver d'anar a un lavabo de discapacitats, perquè a l'estadi de la Supercopa del 2025 només hi havia lavabos per a homes i no hi podia entrar.
Human Right Watch descriu, en un informe publicat el 2021, la situació actual de les dones de Qatar, una situació molt semblant a les dels Emirats i Aràbia Saudita:
“Las mujeres en Qatar han derribado obstáculos y logrado importantes avances en áreas como la educación; sin embargo, aún tienen que enfrentarse a normas oficiales de tutela masculina que limitan su capacidad de llevar adelante vidas plenas, productivas e independientes”, señaló Rothna Begum, investigadora sénior sobre derechos de la mujer de Human Rights Watch. “La tutela masculina refuerza el poder y el control que tienen los hombres sobre las vidas y elecciones de las mujeres y puede alentar o propiciar situaciones de violencia, lo que deja a las mujeres con menos opciones viables para escapar del abusos en la familia o por parte de sus esposos”.
Las conclusiones de Human Rights Watch se basan en un examen de 27 leyes, así como de regulaciones, políticas, formularios, comunicaciones por escrito con el Gobierno y 73 entrevistas, entre ellas, 50 entrevistas a fondo con mujeres afectadas por este sistema. En comunicaciones por escrito enviadas en febrero y marzo de 2021, representantes del Gobierno confirmaron muchas de estas conclusiones y objetaron otras, a pesar de las evidencias en contrario con las que contaba Human Rights Watch.
Según las leyes qataríes, las mujeres deben obtener el permiso de sus esposos para casarse, independientemente de la edad o de su estado civil anterior. Una vez casada, se puede considerar que la mujer es “desobediente” si no obtiene el permiso de su esposo antes de trabajar o viajar, o si abandona el hogar o se niega a mantener relaciones sexuales con él sin una razón “legítima”. Los hombres pueden estar casados hasta con cuatro mujeres al mismo tiempo sin necesidad del permiso de un tutor o ni siquiera el de su esposa o sus esposas actuales.
Las mujeres no pueden ser tutoras principales de sus propios hijos o hijas en ningún momento. No tienen autoridad para tomar decisiones independientes respecto de los documentos, finanzas, viajes de sus hijos y a veces ni siquiera respecto de su escolaridad y tratamiento médico, incluso si están divorciadas y un tribunal ha ordenado que sus hijos vivan con ellas (“custodia”) o si el padre de los hijos ha fallecido. Si el hijo o hija no tiene un familiar varón que pueda desempeñarse como tutor, el Gobierno asume esta función.
Debido a la discriminación en las leyes relativas al divorcio y a las decisiones respecto de hijos e hijas, algunas mujeres han quedado atrapadas en relaciones abusivas, y a menudo esperan años para obtener un divorcio. Si se van, es posible que no puedan volver a casarse por temor a perder la custodia de sus hijos y continúan dependiendo de sus ex esposos, que siguen actuando como tutores legales de los hijos.
Algunas mujeres entrevistadas señalaron que sus tutores varones les habían prohibido estudiar en el extranjero o asistir a universidades mixtas en Qatar, lo cual limitaba lo que podían estudiar y sus futuras carreras profesionales. Las mujeres indirectamente necesitan el permiso de su tutor varón para conseguir becas del Gobierno y poder acceder a educación superior. Las mujeres relataron que enfrentan restricciones en la Universidad de Qatar, de gestión estatal, que está segregada por sexo; por ejemplo, deben conseguir el permiso del tutor para ingresar o salir del campus en taxi, vivir en viviendas estudiantiles y realizar excursiones como parte de sus estudios.
https://www.hrw.org/es/news/2021/03/29/qatar-la-tutela-masculina-cercena-los-derechos-de-las-mujeres
L'Aràbia Saudí és un dels països que més apliquen la pena de mort arreu del món, darrere d'estats com la Xina, l'Iran, els Estats Units (sí, USA) o Singapur. I els informes no són reconfortants:
-La tasa de ejecuciones de Arabia Saudita casi se ha duplicado desde que el rey Salman tomó las riendas del país en 2015 y nombró a su hijo Mohammed bin Salman para puestos clave del gobierno.
-La pena de muerte se ha utilizado de forma rutinaria para silenciar a disidentes y manifestantes, contraviniendo el derecho internacional de los derechos humanos, que establece que sólo debe utilizarse para delitos graves.
-Al menos 11 de las personas ejecutadas desde 2015 eran niños cuando fueron detenidos, a pesar de las repetidas afirmaciones de Arabia Saudita de que está restringiendo el uso de la pena de muerte contra menores de edad.
[La pena de mort a menors de 18 anys va ser substituïda el 2020 per sentències de fins a 10 anys en centres de reclusió de joves.]
-La tortura es "endémica" en las cárceles sauditas, incluso para los acusados menores de edad.
https://www.bbc.com/mundo/noticias-internacional-64473230
Podríem afegir-hi un munt de testimonis més, però els textos escollits en són una bona mostra.
En conclusió, no seria bo per al Barça establir vincles amb règims com l'Aràbia Saudita, Qatar o els Emirats. I, per cert, un altre dia en parlem de Turquia i la seva persecució contra els kurds o el genocidi contra els armenis que va inspirar l'holocaust dels nazis alemanys.
NOTA:
[1] Es tracta d'una transcripció literal i íntegra de la resposta del president Laporta, amb l'eliminació de freqüents i sobrers "doncs". Tal vegada resulta una mica farragosa, amb algunes incoherències i frases interrompudes (anacoluts), però no he volgut netejar-la o simplificar-la tal com he llegit en alguna crònica periodística.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada