Aquest matí he sentit la roda de premsa de Joan Laporta en què ha parlat
sobre la inscripció de Dani Olmo i Pau Víctor, l’actuació dels
responsables del futbol espanyol (La Liga, RFEF o CSD), l’actuació d’altres
clubs, l’actuació dels periodistes o de l’oposició
barcelonista.
https://www.youtube.com/watch?v=0v05wfS4-Hw&ab_channel=LaVanguardia
Puc estar d’acord o no amb el que pensa el president del Barça sobre tots aquests temes. Com ell mateix ha reconegut, es tracta d’acceptar les opinions dels altres. No
accepto, però, el que ha dit Laporta sobre l'Aràbia Saudí, Qatar i
els Emirats Àrabs Units, justament a la darrera resposta de la seva
intervenció [1]:
-Periodista: Quina diferència hi ha entre els diners de Qatar
fa quinze anys quan tacaven la samarreta i estaven bruts i els diners
de Qatar d'ara? Què ha canviat?
-JOAN LAPORTA: Els països aquests del Golf tothom que ha anat veu
que s'estan obrint. Encara estan en un procés, jo crec que de
normalització tal i qual ho entenem nosaltres. Però, en aquest
sentit, és cert que en aquests moments aquests països s'estan
convertint en un lloc d'oportunitats. Un lloc d'oportunitats com
podia ser a la meva època, que anaves a fer màsters a Estats
Units o a Londres, els qui podien. Ara hi ha molta gent jove que va
cap allà perquè veu que són uns països on hi han oportunitats: hi
han oportunitats de feina, hi han oportunitats de negocis, hi han
oportunitats de diferents tipus. Jo crec que en aquests moments ja
estan en el camí d'aconseguir uns estàndards que nosaltres
considerem suficients, sobre tot en el tema del que, i aquí potser
segurament tindries que diferenciar entre tot el que fa referència
al tema del negoci i altres temes. Jo crec que la voluntat, per
exemple, d'Aràbia Saudí en l'interès que tenen en el nostre futbol
femení: per exemple, volen organitzar la Supercopa d'Espanya
femenina a Aràbia. Els representants de la Federació de Futbol de
l'Aràbia Saudí ens comentaven que s'estava... De fet, és una dona
la persona que està gestionant en el Ministeri d'Esports totes
aquestes qüestions. Hi ha certa opertura que, segurament, fa uns
anys no hi havia. Trobo que és molt diferent i, en aquest sentit,
s'ha de fer un cert esforç per entendre-ho... però és molt
diferent la promoció d'un país directament a fer aquest tipus de
negocis quan és una zona del món que econòmicament està molt
desenvolupada i que està invertint en tots els àmbits del món de
l'esport. En aquest sentit, jo... ens sentim molt còmodes amb els
inversionistes tant de Qatar com d'Emirats que han tingut la decisió
de creure en el Barça i de creure en aquests productes [seients VIP]
que en aquests moments estan ajudant, evidentment, en la recuperació
econòmica del club.
RESUM simplificat del discurs del president del Barça sense circumloquis ni anacoluts: "Els països del golf s'estan obrint al món en un procés de normalització. Ara són un lloc d'oportunitats, tal com passava a la meva època quan els qui podien feien màsters als Estats Units o Londres. Ara els joves van allà perquè hi ha oportunitats per fer negocis. Compleixen unes condicions que considerem suficients, tot i que hem de diferenciar els negocis d'altres temes. L'Aràbia Saudita té interès en el futbol femení, volen celebrar al seu país la Supercopa d'Espanya femenina i, fins i tot, és una dona qui gestiona aquest tema a la seva Federació de Futbol. D'altra banda, estem molt còmodes amb els inversors de Qatar i els Emirats que estan interessats en el Barça i l'estan ajudant a recuperar-se econòmicament”.
Un cop repassada la resposta de Joan Laporta, considero
inacceptable portar mundials de futbol i Supercopes o fer negocis al món de l'esport amb els diners "bruts" de països com l'Aràbia Saudita, Qatar o els Emirats Àrabs Units, perquè no respecten drets humans
fonamentals: atacs a la llibertat d'expressió, persecució política i tortures a opositors o discriminació de col·lectius com les
dones i els homosexuals. Els diners d'aquests règims teocràtics no haurien de servir per
comprar la complicitat i el silenci de societats com la catalana o
l'europea.
No és
cert, com intenta justificar Laporta, que aquests països hagin
millorat considerablement en un període de quinze anys. Es tracta de règims basats en el wahabisme, una interpretació purista, reaccionària i extrema de la religió i la societat islàmica, paral·lela al salafisme dels països del Nord d'Àfrica. El que estan portant a terme
té un nom i ho sap tothom: sport washing, blanqueig o rentat
polític de cara a través de l'esport.
Aporto tot seguit una sèrie de testimonis sobre la situació política i social de l'Aràbia Saudita, Qatar i els Emirats Àrabs Units.
La
periodista esportiva Marta Ramon descriu perfectament com és
l'Aràbia Saudí de la Supercopa d'Espanya del gener de 2025:
Riad
és gegantina: té més de set milions d’habitants i concentra tot
l’aparell governamental de la monarquia totalitària i teocràtica
que lidera el príncep Mohamed bin Salman. Ho fa aplicant el
wahabisme, una de les versions més fonamentalistes de l’islam. A
l’avió que ens hi porta no només
ens anuncien que algunes de les pel·lícules que ens ofereixen han
estat editades (és a dir, censurades), sinó que la religió es fa
present de seguida (ja ho esperàvem de l’altra vegada), amb un
missatge que apel·la a la protecció d’Al·là. Fins i tot hi ha
un espai per resar entre unes cortines, al costat dels lavabos… I
quan arribem a l’hotel, al calaix de la tauleta de nit hi tindrem a
punt l’Alcorà i una catifeta plegada. Tot és qüestió de fe.
Aterrar a
Riad és menys sorprenent que fer-ho a Jiddah, envoltats de pelegrins
que van a la Meca. Per començar, la sensació que tenim ara és de
més modernitat. Però les aparences enganyen: estem entrant a un
altre món. Un món en què, si les dones pretenen independitzar-se
de la tutela dels homes, les poden denunciar. Un món on a activistes
com Loujain al-Hathloul i Nassima al-Sada les han
empresonat per defensar els seus drets. Un món on a l’escriptor i
professor universitari Abdul·lah al-Maliki el van condemnar, al
setembre, a set anys de presó per tuitejar i publicar textos en què
reflexionava sobre la llibertat d’expressió i la representació
política. Òbviament, la pena de mort està a l’ordre del dia… i
també les sentències corporals, com la flagel·lació (que, per exemple,
reben com a càstig, a més de la presó, els que són condemnats per
homosexualitat, considerada delicte). Al mes de juliol, al defensor
dels drets de les persones LGTBI Mohamed al-Bokari el van condemnar a
deu mesos de presó per haver vulnerat la moral pública i imitar les dones.
Benvinguts a l’Aràbia Saudita, un país que manté la seva
influència a la regió a cop de talonari petrolier i gràcies a
l’armament dels Estats Units… i Espanya. La població aniquilada
del Iemen us dona les gràcies".
https://www.rac1.cat/programes/el-barca-juga-a-rac1/20220113/4104144859781/marta-ramon-enviada-especial-arabia-saudita-supercopa-barca-madrid-classic.html
La periodista Txell Esteve explica trets bàsics de la
societat qatariana a ran del Mundial de Futbol de Qatar del
2022:
-Només
el 24,1 % de la població són dones (3 de cada 4 habitants de Qatar
són homes).
-Les
dones viuen sota la tutela masculina i no tenen capacitat de decisió
en grans temes vitals.
-Beure
alcohol o cometre adulteri es castiga amb condemnes com lapidacions o
flagel·lacions.
-Una
violació d’una dona es considera adulteri i es castiga amb pena de
presó i 100 cops de fuet.
-No poden
tenir la guarda potestat dels seus fills en cas de divorci, per molt
que en tinguin la custodia legal.
-Dels 2,6
milions de persones de Qatar només 300.000 són qatarians. La resta
són estrangers que hi estan treballant.
-Només
tenen drets complets els homes heterosexuals.
-Mentre
dones estrangeres gaudiran del país, les qatarianes pateixen d’un
sistema de tutela masculí que els controla la vida.
-Si ets
dona i feminista i goses tenir una opinió política o social que
faci palesa les desigualtats, segurament seràs arrestada, et faran
desaparèixer o t’encarceraran.
-Les
dones tenen accés al mercat laboral i estudis, però estan sotmeses
a la guarda masculina per prendre decisions com: casar-se, estudiar,
accedir a una feina, viatjar a l’estranger, o accedir a salut
reproductiva.
https://beteve.cat/esports/vulneracio-drets-dones-qatar-paper-protagonisme-durant-mundial/
Les
periodistes acreditades al Mundial de Futbol de Qatar del 2022 van
rebre una guia de la FIFA, redactada d'acord amb les normes i els
costums de Qatar, molt semblants a allò que podem trobar a l'Aràbia
Saudita o els Emirats, on els responsables del Mundial "recomanaven":
1.
Mostrar respeto y ser cortés: No hay que ser tan directo como
nosotros. Para los árabes es importante iniciar una conversación
sobre asuntos generales. Nada de ir al grano. Lo contrario, se
considera grosero. Se puede hablar de la familia, de los hijos...
pero es mejor obviar temas como la homosexualidad (prohibida allí),
la política, las esposas, la religión... En fin, ya se sabe: nada
de temas espinosos.
2. Código
de vestimenta: Qatar es un país islámico con un código de
vestimenta conservador. Ellos van con túnicas blancas y ellas con
abaya larga. Y dice la guía: "No tienes que llevar velo como
turista, pero no vayas demasiado desnuda por la calle".
Preferiblemente, no se deben mostrar los hombros ni las rodillas,
pero atención: esto va también para los señores. Mejor evitar la
ropa ajustada, escotada y, claro, las faldas demasiado cortas.
Tampoco las transparencias.
3. Sé
agradecido y acepta café y té: Durante
una reunión con un qatarí, siempre se bebe té o café. Es
conveniente aceptar la primera taza. Si luego no quieres más, lo
dices y punto.
La guia
de la FIFA adverteix més explicitament sobre comportaments que cal evitar:
-No mires
fijamente: Ni a los ojos, ni a la cara, ni a las ropas... Es
descortés hacerlo y se considera, incluso, un insulto para los
qataríes.
-No
hables con el sexo opuesto: Como hombre, no pidas información a las
mujeres qataríes. Muchas mujeres no querrán y además no les está
permitido. Y añade: si tienes que tratar con alguna mujer para algún
asunto profesional o de negocios, es ella quien debe tomar la
iniciativa de darle la mano.
-Mejor
sin fotos: No hagas fotos a nadie sin pedir permiso y en lo referido
a mujeres y ancianos, no les retrates en lugares delicados. Hay que
tener precaución especialmente al fotografiar a policías,
militares, etc.
-Alcohol
free: Por la ley sharía, en Qatar no se puede introducir alcohol,
pornografía, carne de cerdo ni drogas y beber alcohol es ilegal.
Solo los hoteles de cinco estrellas tienen licencia para venderlo.
Pero ojo, una cerveza te costará entre 10 y 15 euros. No te
emborraches ni, por supuesto, conduzcas ebrio.
-Otros
modales qataríes: No es adecuado mostrar las plantas de los pies o
los zapatos, porque se considera un insulto. Tampoco está permitido
sentarse de espaldas a otros huéspedes.
Y si
comes con los dedos, no lo hagas con la mano izquierda, siempre con
la derecha. La puntualidad no es un valor que cotice al alza en
Qatar, así que no hay que enfadarse si quedas con alguien y llegan
tarde.
https://www.elmundo.es/yodona/actualidad/2022/10/07/633fef9ffc6c83a0778b45bd.html
La
periodista esportiva Anaïs Martí explica que a l'Aràbia Saudita de
la Supercopa de 2022 no hi havia dones a la sala habilitada per a la
premsa o al servei de neteja de l'hotel i, a més, els partits de
futbol femení es juguen a porta tancada i amb el corresponent permís
del pare. La mateixa periodista va explicar a TV3, en tornar del
Mundial de Futbol de Qatar del 2022, que els taxistes no miraven les
dones als ulls i, si anaven acompanyades, s'adreçaven abans al
company periodista que a elles. L'abans esmentada Marta Ramon afegeix que va haver
d'anar a un lavabo de discapacitats, perquè a l'estadi de la
Supercopa del 2025 només hi havia lavabos per a homes i no hi podia
entrar.
https://www.3cat.cat/3cat/anais-marti-a-larabia-saudita-les-futbolistes-jugen-a-porta-tancada-i-amb-el-permis-del-pare/audio/1123031/
https://elmondelatele.cat/radio/periodista-rac1-explica-discriminacio-anar-lavabo-en-supercopa-espanya_2071564_102.html
L'organització no governamental Human
Right Watch descriu, en un informe publicat el 2021, la situació
actual de les dones de Qatar, una situació molt semblant a les dels
Emirats i l'Aràbia Saudita:
“Las
mujeres en Qatar han derribado obstáculos y logrado importantes
avances en áreas como la educación; sin embargo, aún tienen que
enfrentarse a normas oficiales de tutela masculina que limitan su
capacidad de llevar adelante vidas plenas, productivas e
independientes”, señaló Rothna Begum, investigadora sénior sobre
derechos de la mujer de Human Rights Watch. “La tutela masculina
refuerza el poder y el control que tienen los hombres sobre las vidas
y elecciones de las mujeres y puede alentar o propiciar situaciones
de violencia, lo que deja a las mujeres con menos opciones viables
para escapar del abusos en la familia o por parte de sus esposos”.
Las
conclusiones de Human Rights Watch se basan en un examen de 27 leyes,
así como de regulaciones, políticas, formularios, comunicaciones
por escrito con el Gobierno y 73 entrevistas, entre ellas 50
entrevistas a fondo con mujeres afectadas por este sistema. En
comunicaciones por escrito enviadas en febrero y marzo de 2021,
representantes del Gobierno confirmaron muchas de estas conclusiones
y objetaron otras, a pesar de las evidencias en contrario con las que
contaba Human Rights Watch.
Según
las leyes qataríes, las mujeres deben obtener el permiso de sus
esposos para casarse, independientemente de la edad o de su estado
civil anterior. Una vez casada, se puede considerar que la mujer es
“desobediente” si no obtiene el permiso de su esposo antes de
trabajar o viajar, o si abandona el hogar o se niega a mantener
relaciones sexuales con él sin una razón “legítima”. Los
hombres pueden estar casados hasta con cuatro mujeres al mismo tiempo
sin necesidad del permiso de un tutor o ni siquiera el de su esposa o
sus esposas actuales.
Las
mujeres no pueden ser tutoras principales de sus propios hijos o
hijas en ningún momento. No tienen autoridad para tomar decisiones
independientes respecto de los documentos, finanzas, viajes de sus
hijos y a veces ni siquiera respecto de su escolaridad y tratamiento
médico, incluso si están divorciadas y un tribunal ha ordenado que
sus hijos vivan con ellas (“custodia”) o si el padre de los hijos
ha fallecido. Si el hijo o hija no tiene un familiar varón que pueda
desempeñarse como tutor, el Gobierno asume esta función.
Debido a
la discriminación en las leyes relativas al divorcio y a las
decisiones respecto de hijos e hijas, algunas mujeres han quedado
atrapadas en relaciones abusivas, y a menudo esperan años para
obtener un divorcio. Si se van, es posible que no puedan volver a
casarse por temor a perder la custodia de sus hijos y continúan
dependiendo de sus ex esposos, que siguen actuando como tutores
legales de los hijos.
Algunas
mujeres entrevistadas señalaron que sus tutores varones les habían
prohibido estudiar en el extranjero o asistir a universidades mixtas
en Qatar, lo cual limitaba lo que podían estudiar y sus futuras
carreras profesionales. Las mujeres indirectamente necesitan el
permiso de su tutor varón para conseguir becas del Gobierno y poder
acceder a educación superior. Las mujeres relataron que enfrentan
restricciones en la Universidad de Qatar, de gestión estatal, que
está segregada por sexo; por ejemplo, deben conseguir el permiso del
tutor para ingresar o salir del campus en taxi, vivir en viviendas
estudiantiles y realizar excursiones como parte de sus estudios.
https://www.hrw.org/es/news/2021/03/29/qatar-la-tutela-masculina-cercena-los-derechos-de-las-mujeres
L'Aràbia
Saudí és un dels països que més apliquen la pena de mort arreu
del món, darrere d'estats com la Xina, l'Iran, els Estats Units (sí,
USA) o Singapur. I els informes no són reconfortants:
-La tasa
de ejecuciones de Arabia Saudita casi se ha duplicado desde que el
rey Salman tomó las riendas del país en 2015 y nombró a su hijo
Mohammed bin Salman para puestos clave del gobierno.
-La pena
de muerte se ha utilizado de forma rutinaria para silenciar a
disidentes y manifestantes, contraviniendo el derecho internacional
de los derechos humanos, que establece que sólo debe utilizarse para
delitos graves.
-Al menos
11 de las personas ejecutadas desde 2015 eran niños cuando fueron
detenidos, a pesar de las repetidas afirmaciones de Arabia Saudita de
que está restringiendo el uso de la pena de muerte contra menores de
edad.
[La pena de mort a menors de 18 anys va ser
substituïda el 2020 per sentències de fins a 10 anys en centres de
reclusió de joves.]
-La
tortura es "endémica" en las cárceles sauditas, incluso
para los acusados menores de edad.
https://www.bbc.com/mundo/noticias-internacional-64473230
https://www.elpuntavui.cat/societat/article/1780926-l-arabia-saudita-elimina-la-pena-de-mort-als-infants.html
Podríem
afegir-hi un munt de testimonis més, però els textos escollits en
són una bona mostra.
En
conclusió, no seria bo per al Barça establir vincles amb règims
com l'Aràbia Saudita, Qatar o els Emirats. I, per cert, un altre dia
en parlem de Turquia i la seva persecució contra els kurds o el
genocidi contra els armenis que va inspirar l'holocaust dels nazis
alemanys.
AFEGITÓ: VÍCTOR FONT
Un mes
després de les declaracions de Joan Laporta sobre el món àrab
(Aràbia, Qatar, Emirats), l'aspirant a president Víctor Font fa
unes declaracions a RAC1 d'allò més semblants.
Font fa veure que té un discurs més ètic i més crític amb les teocràcies àrabs, però en realitat és partidari del mateix que Laporta: els negocis són els negocis, l'important són els calers i, si cal, tanquem els ulls i ens abaixem els pantalons mentre fingim que demanem transparència i democràcia.
Vergonya
per a tots dos.
Transcric
la resposta de Víctor Font (16 de gener de 2025) [2]:
-Pregunta: Vostè si fos president faria negocis amb els països àrabs?
-VÍCTOR
FONT: Sense cap mena de dubte, el món àrab és un món en
creixement, en transformació, que està intentant integrar-se en tot
lo que és el Món. Tothom fa negocis en allà. El que és
imprescindible, i més en situacions com aquesta on hi han
dictadures, és la transparència. Nosaltres podem fer negocis en
allà. Però primer siguem coherents i no diguem una cosa un dia...
Si governen els altres no es poden fer negocis i, quan hi governo jo, llavors sí. I
segon, transparència. Si hem de demanar i exigir transparència en
algunes transaccions és precisament les que es fan en llocs on no hi
ha democràcia. I això és el que manca avui en dia. I fem una roda
de premsa on lo principal havia de ser que ens expliquin això i no
ens expliquen això.
https://www.rac1.cat/esports/20250116/226755/victor-font-roda-premsa-laporta-lamentable-seva-agressivitat-no-intimida-elmon.html
NOTES:
[1] Transcripció literal i íntegra de la resposta del president Laporta, amb l'eliminació de freqüents i sobrers "doncs". Tal vegada resulta una mica farragosa, amb algunes incoherències i frases interrompudes (anacoluts), però no he volgut netejar-la o simplificar-la tal com he llegit en alguna crònica periodística.
[2] Transcripció literal de la resposta de Víctor Font sense fer cap correcció dels "en allà", "lo" i "hi han" que ha perpetrat.
