dimecres, 31 de desembre del 2025

BARÇA, ALEMANY I NEERLANDÈS




Fa temps que volia escriure sobre els cognoms de jugadors i entrenadors procedents d'Alemanya i els Països Baixos i sobre la curiosa relació amb la seva personalitat i amb el Barça. Vet aquí una llista prou abundosa:

GAMPER -. El suís Hans Gamper, empresari, jugador i president fundador del FC Barcelona, no podia tenir un cognom més premonitori: l'alem. gamp significa "prat, pastura" i Gamper és un "pastor", un guia, un líder. Per un pèl, a més a més, el seu cognom no és Kamper "lluitador, campió".

FLICK -. Hansi Flick, l'entrenador que redreça el rumb del club després de Valverde, Setién, Koeman i Xavi Hernàndez té un cognom que significa "reparador" de coses: sabates, roba, mobles, etc. i deriva de l'alem. medieval vliken "reparar" (cal no confondre'l amb el també encertat vlücke "viu, brillant, enèrgic").

Flick no és l'únic que representa al Barça l'esperit de treball que atribuïm generalment als alemanys: Bernd SCHUSTER, el migcampista que va marcar època al Barça amb la seva estètica i el seu toc de peu, significa "sabater (reparador)" i està relacionat amb SCHUMACHER "sabater (fabricant)" (angl. shoemaker), cognom del famós pilot de cotxes (Michael Schumacher); Lucien MÜLLER (angl. Miller "moliner", cast. Molinero, gall.-port. Moleiro), migcampista francès d'origen alsacià, jugador del Real Madrid i del Barça, i entrenador del Barça i d'un grapat d'equips del futbol espanyol, llueix el mateix cognom que Gerd Torpede Müller, històric golejador del Bayern de Múnic i de la selecció alemanya.

Els noms d'ofici alemanys són dignament representats per altres cognoms com SCHWEINSTEIGER "pastor de porcs" (alem. med. Schwein "porc" i stiger "encarregat d'un estable"; angl. swineherdpig keeper, sty keeper; cognoms relacionats: PorqueroPorquera, Porqueras), nom d'ofici popularitzat pel migcampista alemany Bastian Schweinsteiger; MAIER o MAYER "pagès, camperol": Sepp Maier (històric porter alemany); BAUER "granger" (alem. med. būrebūr), cognom de Hans Bauer (històric defensa alemany) o Franz BECKENBAUER, defensa inventor de la posició de líbero (alem. Bauer i alem. med. becke "forner, flequer"), amb un primer element relacionat amb el tennista Boris BECKER (alem. Becker, angl. Baker "flequer"; cast. panadero); SCHNEIDER "sastre": Bernd Schneider (migcampista alemany), Wesley Snejder (migcampista neerlandès); SCHMIDT "ferrer, ferrador" (angl. Smith; cast. Herrero, Herrera), cognom molt estès: Arne Schmidt (migcampista alemany), Isaac Schmidt (lateral suís), Damián Schmidt (defensa italo-argentí), Luis Eduardo Schmidt (davanter brasiler); SCHULZ "algutzil, agent de justícia" (significat relacionat amb Imanol Alguacil, migcampista i entrenador guipuscoà): Nico Schulz (defensa alemany).

LATTEK -. Udo Lattek, l'entrenador més premiat i prestigiós del seu moment, va néixer a la Prússia Oriental, un territori que ara pertany a Polònia: el seu cognom deriva precisament del polonès latek "solet", diminutiu de lato "estiu, assolejat", aplicat a una persona jove o alegre. Podríem dir, però, que Lattek no va venir a prendre el sol a Barcelona: va ser contractat per dirigir Schuster i el caràcter fort dels dos alemanys va conduir a un ultimàtum que va perdre l'entrenador. El mateix havia passat abans entre Cruyff i l'entrenador alemany Hennes WEISWEILER (alem. med. wîz "blanc" i wīler "poble petit"), que no va venir tampoc a prendre el sol a cap poblet blanc de la costa.

TER STEGEN -. El significat del cognom de Marc-André Ter Stegen té relació amb la funció del defensor de la porteria: alem. Steg "camí o pont estret", com l'obligació de fer més estreta o petita la porteria als atacants per part del guardameta.

CRUYFF -. Johan Cruyff, davanter llegendari i entrenador innovador, obre el camí dels cognoms neerlandesos al Barça i té un significat que sembla predestinat per jugar al futbol: neerl. medieval cruyf "herba, planta", un nom aplicat a gent relacionada amb l'agricultura i la jardineria i que, casualment, fa referència a un element tan important per a un futbolista com la "gespa" del camp.

KOEMAN -. Ronald Koeman, defensor llegendari i entrenador qüestionat al Barça i al València, té un cognom que és interpretat pels neerlandesos actuals com a "vaquer, pastor" (angl. cow man, cowboy), però en realitat prové del neerl. Kooman, Koopman "mercader", uns significats que defineixen bé la seva personalitat de líder i de saber "vendre" (o no) les seves propostes.

El cognom Koeman té relacions curioses amb el barcelonisme i el món del futbol: el neerl. boer "vaquer, granger" (angl. gebur, alem. Bauer "granger") és el cognom dels germans bessons Frank i Ronald DE BOER (l'un defensa i l'altre migcampista o davanter); José Mari BAKERO, company de Koeman al Barça i a la banqueta del València, té un primer cognom semblant (i, per acabar-ho d'adobar, el segon cognom del migcampista i capità del Barça és Escudero); UNAI, nom basc dut per l'entrenador Unai Emery i pel porter Unai Simón també significa "vaquer, pastor".

NEESKENS -. Johan Neeskens, company de Cruyff a l'Àjax, el Barça i la selecció oranje, recordat com un migcampista lluitador, té un cognom difícil de precisar: significa "petit Nees", un hipocorístic que pot indicar que el portador és fill d'un Cornelis, Arnold o Dionysius (patronímic), fill d'Agnès o Nienke (Katherine) (matronímic), o fins i tot podria indicar "petit nas" (neerl. Nees, alem. Nase, angl. nose). Jasper CILLESSEN, porter a qui Ter Stegen va obligar a marxar, com a Claudio Bravo, per tal de no tenir competència, planteja un problema semblant: significa "fill de Cill o Cil", hipocorístic procedent potser de Cornelis-Cornelia o Caecilius-Caecilia (angl. Cilleson, Cillison, deriv. de Caecilius, diminutiu del llat. caecus "cec, invident", qualitat que és una antítesi del que ha de ser un bon guardameta).

Més fàcils d'interpretar són cognoms com els següents: MICHELS (Marinus Michels, De generaal o Mister Marbre, entrenador precursor del sistema 4-3-3 i del "futbol total" a la selecció neerlandesa, l'Àjax i el Barça) significa "fill de Miquel" (alem. Michels, angl. Michaels); DAVIDS (Edgar Davids, migcampista surinamès-neerlandès) vol dir "fill de David" (alem. i angl. Davids); RIJKAARD (Franklin Frank Rijkaard, migcampista i entrenador neerlandès-surinamès) indica "fill de Ricard" (alem. Richarzangl. Richards). Després de tants patronímics: JONG (Frank De Jong, migcampista; Luuk De Jong, davanter) prové del neerl. jonge, jong "noi jove" (alem. Jungeangl. Young), característica perfectament aplicable a un futbolista jove i rosat com era el Frenkie quan el van fitxar o pertanyent a un veterà amb l'empenta del Luuk.

GAAL -. El cognom de Louis Van Gaal, entrenador i seleccionador sempre positiu, significa "natural de Gaal (província de Brabant Nort)" i indica el lloc de procedència dels seus ancestres, com Ferran Soriano o Luis Aragonés, però l'etimologia del topònim és desconeguda. Tenen també un origen en noms de lloc o de procedència: Mark Van BOMMEL: el cognom d'aquest migcampista indica "natural de Zaltbommel", ciutat de la província de Gerderland, anomenada en època medieval Bomela (any 850); Giovanni Van BRONKHORST (defensa): neerl. brunkbrun "marró, fosc, negre" i horst "matoll", un topònim situat a la província de Gelderland; Marc OVERMARS: neerl. over "sobre" i mare "pantà, estany, massa d'aigua", cognom aplicat a procedència d'un pantà o zona fluvial i popularitzat per un extrem que va fer aigües al Barça amb el seu pobre rendiment; Memphis DE PAY: fr. Pay "lloc, regió" (Hanks, vol. III, pàg. 63), variants: fr. Le Pay, De Pay (deriv. de llat. pagus "districte, poblet": fr. pays, it. paese, cat. i cast. país; llat. paganus: cat. pagès), topònim i cognom que porta un davanter, de pare ghanès i mare neerlandesa, que, com a oxímoron del seu significat, ha recorregut clubs i nacions diverses: PSV Eindhoven, Olympique de Lió, Manchester United, Barça, Atlético de Madrid, Corinthians.

Cognoms que permeten jugar amb la posició al camp o amb la personalitat del jugador: HESP (Ruud Hesp, porter afable i obert que no pot tenir un cognom més contrari al seu caràcter, però molt adient alhora per a la seva funció al camp: neerl. medieval hespe, haspe (cat. "forrellat", cast. "cerrojo"; alem. med. Haspel "fus de fil", angl. med. haspe, hespe "forrellat, fermall"); REIZIGER (Michael Reiziger, defensa ràpid i fort que, com tots els defensors, cal que tingui una gran disciplina): neerl. reisiger "expedicionari, soldat a cavall", nom derivat del neerl. reise "expedició" (neerl. reis "viatge", alem. reisen "viatjar")BOGARDE (Winston Bogarde, defensa especialista en trepitjar jardins conflictius): neerl. boomgaard "hort, jardí" (variants: Bogard, Bogart, Bogaard, Boggart), aplicat a la feina de jardiner o pagès (alem. Obstgarden, angl. Garden); COCU (Phillip Cocu, situat a la cuina del centre del camp): derivat del fr. Cocu (llat. coquus "cuiner"; arrel present a neerl. kok, alem. cochenangl. cook "cuinar"); WITSCHGE (Richard Witschge): neerl. witsch "blanc, brillant", cognom dut per un migcampista que no va poder lluir del tot la seva qualitat al Barça; ZENDEN (Boudewijn Zenden): neerl. zenden "enviar" (alem. senden, angl. send), cognom que va dur un migcampista a qui Van Gaal va "enviar" a la banda i que sovint no sabia "enviar" pilotes ben centrades a l'àrea; KLUIVERT (Patrick Kluivert): neerl. "trencador", derivat de cluiver "dividir, trencar", cognom aplicat a pagesos i fusters i força adequat per a un davanter que ha de trencar defenses.

Entre els futbolistes neerlandesos que no juguen o no han jugat al Barça, caldria destacar-ne: Marco VAN BASTEN, mític golejador que va rebre un cognom basat en un hipocorístic perfectament identificable: neerl. Sebastiaan (llat. Sebastianus, d'origen grec: "venerable"); Ruud GULLIT, company de Van Basten i Rijkaard al Milan de Sacchi i a la selecció oranje: porta un cognom que deriva del neerl. med. guldin "d'or, daurat" (alem. i angl. golden); Edwin VAN DER SAAR (porter): "natural del Saar", riu que travessa França i Alemanya, afluent del Mosel·la, i que dona nom a la regió alemanya de Saarland; Virgil VAN DIJK (defensa): "procedent d'un dic" (neerl. med. dijc, alem. Teich, Deich, angl. ditch "dic, mur"), relacionat amb uns elements característics de la geografia i la cultura neerlandesa com són els dics, amb els quals els Països Baixos van guanyar terreny al mar i van rebre el seu nom (NEDERLANDS "terres baixes"); Matthijs DE LIGT, defensa que va fer dubtar al Barça, perquè l'altra opció era fitxar Frank De Jong: neerl. ligt "prim, lleuger" (angl. light, cast. Delgado); Kevin DE BRUYNE, migcampista belga d'origen flamenc: neerl. bruynbruijn "bru, morè" (alem. braun, angl. brown), arrel relacionada amb el cognom Bronkhorst (neerl. brunkbrun "marró, fosc, negre"); Dean HUIJSEN (defensa): el cognom no és difícil d'interpretar, atès que significa "fill de casa" (neerl. huijs "casa", alem. Haus, angl. house i patronímic neerl. sen "fill de", germ. sen, son; equivalents: cat. Del Mas, cast. De la Casa); el problema rau en què molts periodistes s'encaparren a pronunciar-ho malament quan diuen háussen i no pas un correctíssim hóissen.
Finalment, cal recordar que dutch, adjectiu que fan servir els anglosaxons per anomenar els neerlandesos, és una paraula que està relacionada amb alem. deutsch "alemany", Deutschland "Alemanya" i it. tedesco "alemany": provenen del protogermànic *þiudiskaz "del poble" (arrel *þeudō "poble": pronunciat théudo) i fan referència als pobles i les llengües germàniques occidentals. El corònim HOLANDA "terra de boscos" (antic neerl. holt "bosc" i land "terra"; neerl. i angl. Holland) ha estat emprat durant molt de temps en comptes de Països Baixos (NEDERLANDS: neerl. neder "baix, inferior"), atesa la importància històrica del Comtat i la República d'Holanda, formats per les actuals províncies d'Holanda del Nord (Amsterdam) i Holanda del Sud (La Haia, Rotterdam). Representen el cognom: Kevin HOLLAND (migcampista alemany), Tom HOLLAND (defensa-migcampista irlandès)Un darrer advertiment: cal no confondre Holland (Holanda) amb Halland (província de Suècia) o Haaland (diversos poblets de Noruega, lloc de procedència del davanter Erling HAALAND), topònims derivats de l'antic nòrdic har "alt" i land "terra, granja, poblet".

Els lectors més perspicaços segurament hauran trobat alguns d'aquests cognoms presents en altres esportistes, actors, músics, periodistes, escriptors, científics o polítics: el lateral Albert Chapi FERRER, el porter José Francisco MOLINA, el defensa Iván CAMPO, els migcampistes Alberto ZAPATER, Juan MATA, Gaspar PANADERO i Alberto MOLEIRO, el ciclista Pedro DELGADO, els periodistes José Ángel DE LA CASA, Noemí DE MIGUEL, Gemma HERRERO, María Teresa CAMPOS i Elisenda CAMPS, els escriptors Arthur MILLER i Henry MILLER, el poeta Gabriel FERRATER, el psiquiatre Carl JUNG, l'enginyer Wernher Von BRAUN, els cantants Neil YOUNG, James BROWN, Antonio MOLINA i Nil MOLINER, el trompetista Miles DAVIS, el guitarrista Keith RICHARDS, el pianista Manel CAMP, els actors Humphrey BOGART i Jimmy GARDNER, les actrius Ángela MOLINA, Amparo MORENO, Núria PRIMS, Rosana PASTOR, Inés SASTRE, Denise RICHARDS i Jennifer GARNER, el president José Luis Rodríguez ZAPATERO, el general Joan PRIM i PRATS...


Enllaços:




Bibliografia:

-Patrick Hanks (ed.), Dictionary of American Family Names, Oxford University Press, 2003. Malgrat el seu títol, recull cognoms d'arreu del món en tres volums (vol. I: A-F, vol. II: G-N, vol. III: O-Z).

-Patrick Hanks, Flavia Hodges, A Dictionary of  Surnames, Oxford University Press, 1988.



Articles relacionats:






diumenge, 28 de desembre del 2025

LAPORTA: MADRIDISME SOCIOLÒGIC I MADRIDISME FÀCTIC

Imatge gràfica del madridisme sociològic

Joan Laporta no és un filòleg avesat a remenar els diccionaris a fons, ni un assagista rigorós ni un filòsof teoritzador: probablement per això ha confòs madridisme sociològic i madridisme fàctic en els seus discursos.


Esclarim el perquè.


Madridisme sociològic és una definició encertada, però cal aplicar-la més aviat al predomini de seguidors madridistes arreu de l'estat espanyol. El Real Madrid esdevé l'equip prioritari a nivell nacional, al mateix temps que un equip local pot ocupar també un lloc preeminent al cor dels seguidors madridistes de la província o la comunitat. Es així perquè el  "Madrid" representa un tipus d'espanyolitat molt determinat: defensa la unitat d'Espanya des d'una dreta tradicionalment franquista o des d'una esquerra ideològicament centralista, una idea de nació enfrontada històricament al catalanisme i a l'anticentralisme del Barça entre la seva massa social.

El madridisme al qual es refereix el president Laporta és, ara amb més precisió, un madridisme fàctic: el madridisme que va del bracet dels poders dominants, aquell madridisme que aplega a la llotja del Bernabéu -o al seu voltant- polítics (Ayuntamiento, Comunidad de Madrid, ministres), empresaris, periodistes, jutges, funcionaris d'Hisenda i de tota mena, militars i agents de l'ordre, artistes i altres persones que tenen capacitat de decisió política, influència social o responsabilitat econòmica i institucional.

Així doncs, el Real Madrid esdevé l'equip que representa sociològicament el concepte predominant d'espanyolitat entre els seguidors i els espectadors del futbol espanyol (madridisme sociològic) i és també un equip esportiu visiblement aclamat i afavorit pels poders polítics, econòmics, institucionals i socials de l'estat espanyol (madridisme fàctic).

Per tant, quan Laporta parla del Real Madrid, hem d'entendre que parla de madridisme sociològic i, sobretot, de madridisme fàctic. Un madridisme que, per tal de defensar la seva rivalitat amb el Barça, fa ostentació contínua del seu reguitzell de Copes d'Europa (6) i Champions (9) i intenta implicar el club barcelonista en acusacions i escàndols que el podrien desprestigiar o desestabilitzar, amb l'ajut de mitjans de comunicació, el poder polític i el judicial: Villarato (favoritisme de la Federació espanyola de futbol, plena de madridistes), cas Negreira (favoritisme i corrupció arbitral, amb un CTA i un comitè sancionador controlat per madridistes), cas Olmo-Consejo Superior de Deportes (un escàndol perquè el beneficiat no és el Real Madrid), palanques sospitoses del Barça per aconseguir ingressos, Javier Tebas i LaLiga contra el Barça (ofegament econòmic amb l'excusa de la regla 1x1 per part d'una patronal presidida per un madridista), Hacienda contra el Barça (presó de Núñez, judici de Messi), dopatge dels equips de Rijkaard i Guardiola (connexió amb el doctor Eufemiano Fuentes, que també va col·laborar amb el Real Madrid), el Barça és un equip feble (cagómetro), el sistema de Cruyff era massa arriscat i calia que rectifiqués quan es va començar a aplicar, "Es polaco el que no bote, eh", "Puta Barça, Puta Barça, eh", crits legitimats envers un club independentista contrari al concepte d'Espanya... 

En definitiva, el "Madrid" del carrer (madridisme sociològic) i el "Madrid" del poder (madridisme fàctic) conflueixen en el "madridisme sociològic" enfrontat al Barça de la llibertat que proclama Laporta.


PD: Al loro! Escric això casualment el dia dels Innocents, però no es tracta de cap innocentada.


Enllaços:


Articles relacionats:


dilluns, 3 de febrer del 2025

SOBRE L'ESQUERRA MIOP


Plantejament clar, senzill i directe:

-La dreta i la ultradreta fan polítiques neoliberals: afavoreixen el sector privat i retallen serveis socials.

-L'esquerra miop aplica polítiques neoliberals en temes econòmics i fa demagògia per amagar-ho (no són "privatitzacions", són "externalitzacions").

-Conclusió: el neoliberalisme sempre guanya en les polítiques econòmiques.

-Pel que fa al fons ideològic, l'esquerra miop (urbana, elitista, universitària, aburgesada) manifesta una superioritat moral dogmàtica i preocupant (sense gaire autocrítica i sovint amb doble moral), defensa quatre "ismes" i predica tot el dia "Que arriba el feixisme", "Que arriba el nazisme", "Que arriba la ultradreta".


Tot seguit afegeixo una tria d'articles de gent que en sap molt més que aquest pixaplomes sobre l'esquerra miop que està sent engolida per neoliberals, pobrefatxes, pijoprogres, ecofanàtics i d'altres faunes:


1. Article de Miquel Puig:

L'esquerra miop es reafirma principalment en tres posicions: feminisme, antiracisme i antifeixisme, unes pantalles que el conservadorisme populista ha deixat enrere, atès que els populistes de dreta són ara els qui prometen un futur ple d'esperança (bàsicament, ordre, seguretat i butxaques plenes).

https://naciodigital.cat/opinio/inferioritat-intellectual-esquerra_2082004_102.html 


2. Article de Josep Sala i Cullell:

Els partits d’esquerra són uns espais tancats i impermeables, dominats per unes elits universitàries que s’omplen la boca d’un discurs progressista però que, en ralitat, detesten la classe treballadora a la qual proclamen que defensen.

https://www.vilaweb.cat/noticies/una-esquerra-petita-resclosida-i-perdedora/


3. Article de Xavier Díez:

Les "classes treballadores" acaben tenint unes preocupacions i una visió del món cada vegada més distant dels grups, partits i ideologies que afirmen defensar-los.

https://elmon.cat/opinio/les-bones-intencions-que-asfalten-el-cami-de-linfern-860318/


4. Entrevista al pensador francès Christophe Guilluy:

Hi ha un segrest de la democràcia per part de les elits polítiques dominants, formades per funcionaris i buròcrates al servei dels partits.

https://www.vilaweb.cat/noticies/christophe-guilluy-lesquerra-proposa-una-societat-egoista-i-aixo-es-fantastic-pel-neoliberalisme/


5. Article de Marçal Girbau:

L'esquerra, en comptes de posar el focus en problemes estructurals, "perd el temps" amb el canvi climàtic o polítiques de gènere, que són importants, però no són l'única i veritable via per millorar de debò el benestar comú. 

En realitat, aquesta esquerra idealista, apocalíptica i alliçonadora afavoreix grups de poder i grans empreses que impedeixen la plena sobirania política, econòmica, social, energètica i alimentària dels ciutadans i dels països.

https://www.eltemps.cat/opinio/8872/les-veritats-incomodes-del-canvi-climatic


Exemples de la distracció de l'esquerra miop en polítiques de gènere o en el canvi climàtic:


1. Articles de Carme Junyent:

Carme Junyent, eminent lingüista i professora, sempre ha estat en contra de l'anomenada "llengua inclusiva": va néixer fomentada pel poder polític i no per una necessitat filològica real, fa propostes estrafolàries i allunyades de la lògica gramatical (cat. totis, cast. todesTotis lis maris o paris de nenis petitis estan cansadis però felicis), interpreta malament el gènere no marcat o masculí i el gènere marcat o femení (podrien ser gènere A i B: el gènere no té gens a veure amb el sexe), és una llengua reiterativa o redundant (ciutadans i ciutadanes, vilassarencs i vilassarenques), i amaga fins i tot un rerefons masclista: "La llengua inclusiva serveix perquè els senyors ens diguin com hem de parlar". És a dir, la llengua inclusiva, de manera paradoxal, hiperfeminitza innecessàriament i esdevé discriminatòria. Si parafrasegem Carme Junyent: el que cal canviar és la societat, i la llengua ja s'hi adaptarà com ho ha fet sempre. 

https://www.revistamirades.cat/2023/02/28/carme-junyent-i-el-llenguatge-inclusiu/


2. Entrevistes a Francesc Burjachs:

Francesc Burjachs, especialista en el paisatge i el clima del passat i membre de l'Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), té un discurs diferent a allò que repeteixen dia rere dia molts meteoròlegs als mitjans de comunicació. Com a paleoclimatòleg, parla d'escalfament global i rebutja que ens adrecem cap a una catàstrofe natural tèrmica provocada exclusivament per acció antròpica (l'espècie humana i els seus efectes). Segons Burjachs i altres científics, l'escalfament del clima de la Terra és massa accelerat i, més aviat, fa pensar que podria tractar-se d'un episodi de canvi climàtic (un més al llarg de la història: el darrer es va produir fa 300 anys, la Petita Edat de Gel) o fins i tot podria ser la fi de l'era interglacial (època càlida entre glaciacions) en la qual ens trobem des de fa 11.700 anys.

Eudald Carbonell, paleontòleg i catedràtic de Prehistòria, comenta que l'escalfament climàtic actual ens portarà un refredament global que arribarà d'aquí a 30 o 40 anys.

https://www.diaridetarragona.com/tarragona/86195/francesc-burjachs-la-tendencia-natural-del-clima-es-ir-hacia-el-frio-20210820-0054-jidt202108200054.html

https://www.rac1.cat/versio/20250625/269569/francesc-burjachs-paleoclimatoleg-portes-nova-glacial-versio.html

https://www.rac1.cat/societat/20241015/206164/euldald-carbonell-flirteig-enamorament-desapariexeran-futur-lligarem-amb-nosaltres-vulguem-versio.html


La visió urbanita i simplista de l'esquerra miop perjudica sectors com els pagesos, els ramaders i els pescadors, que són com figuretes de pessebre al bell mig d'un paisatge bonic, i perjudica seriosament sectors de servidors públics com la Sanitat o l'Ensenyament, que esdevenen les víctimes de les polítiques de retallades que practiquen tant la dreta ferotge com l'esquerra miop.


Prenem com a exemples els sectors de l'Ensenyament i la Sanitat:


1. Article de Xavier Díez que descriu el desgavell de l'ensenyament britànic des dels anys 1990, provocat per l'aplicació de polítiques neoliberals al camp de l'ensenyament.  

Compte amb les semblances!

https://elmon.cat/opinio/professio-decadencia-662677/


2. Article de Xavier Díez que descriu ara el desgavell de l'ensenyament nord-americà, on s'hi enfronten liberals (progres) contra conservadors, centres públics contra charter schools (concertats), burocràcia, resignations (abandonaments), bornouts (professionals cremats)... i una comparació amb alguns sistemes educatius a Europa. 

Compte de nou amb les semblances...

https://blocs.mesvilaweb.cat/xavierdiez/la-gran-renuncia-docent-una-amenaca-global-contra-leducacio-i-la-democracia/


3. Les retallades pressupostàries són l'arrel de la problemàtica sanitària i provoquen tancament de quiròfans i plantes, més cues d'espera per a especialistes, menys doctors als CAPS o fugida d'infermeres i metges a altres països per culpa de jornades laborals esgotadores i remuneracions massa baixes.

https://directa.cat/la-soga-de-les-retallades-sanitaries/

https://www.3cat.cat/3catinfo/qui-vol-ser-metge-a-catalunya-si-els-millors-marxen-ho-estem-fent-malament/noticia/3165031/


4. El col.lapse de la sanitat pública comença a crear esperes a la sanitat privada i, per tant, col.lapsa també la sanitat privada.

https://www.lavanguardia.com/encatala/20251126/11302239/col-lapse-sanitat-publica-comenca-crear-esperes-privada.html

https://www.lasexta.com/noticias/sociedad/sector-privado-aprovecha-colapso-total-sanidad-publica-105-dias-media-cita-especialista_20251108690f76afde224c6cdd403416.html


5. "Sanitat i Política": Reflexió poètica basada en la resposta real a una enquesta sobre la situació de la Sanitat pública a l'Estat espanyol.

"He abandonat la SANITAT PÚBLICA perquè és un DESASTRE en els TEMPS D'ESPERA: atenció primària, especialistes, proves, operacions. Per culpa de RETALLADES, retallades i més retallades, i POCA INVERSIÓ. El pitjor és que el col.lapse de la sanitat pública està començant a col.lapsar la sanitat privada".

https://blogscriptoridemartindomene.blogspot.com/2024/11/politica-i-salut-poesia.html 



Enllaços relacionats:

In-trump-sigència i esquerra miop

https://blogscriptoridemartindomene.blogspot.com/2024/11/in-trump-sigencia-i-esquerra-miop-una.html

Seguretat (Ultradreta i Autocràcia)

https://blogscriptoridemartindomene.blogspot.com/2019/12/seguretat.html


dimarts, 14 de gener del 2025

BARÇA, ARÀBIA SAUDITA, QATAR I ELS EMIRATS

Aquest matí he sentit la roda de premsa de Joan Laporta en què ha parlat sobre la inscripció de Dani Olmo i Pau Víctor, l’actuació dels responsables del futbol espanyol (La Liga, RFEF o CSD), l’actuació d’altres clubs, l’actuació dels periodistes o de l’oposició barcelonista.

https://www.youtube.com/watch?v=0v05wfS4-Hw&ab_channel=LaVanguardia

Puc estar d’acord o no amb el que pensa el president del Barça sobre tots aquests temes. Com ell mateix ha reconegut, es tracta d’acceptar les opinions dels altres. No accepto, però, el que ha dit Laporta sobre l'Aràbia Saudí, Qatar i els Emirats Àrabs Units, justament a la darrera resposta de la seva intervenció [1]:

-Periodista: Quina diferència hi ha entre els diners de Qatar fa quinze anys quan tacaven la samarreta i estaven bruts i els diners de Qatar d'ara? Què ha canviat?

-JOAN LAPORTA: Els països aquests del Golf tothom que ha anat veu que s'estan obrint. Encara estan en un procés, jo crec que de normalització tal i qual ho entenem nosaltres. Però, en aquest sentit, és cert que en aquests moments aquests països s'estan convertint en un lloc d'oportunitats. Un lloc d'oportunitats com podia ser a la meva època, que anaves a fer màsters a Estats Units o a Londres, els qui podien. Ara hi ha molta gent jove que va cap allà perquè veu que són uns països on hi han oportunitats: hi han oportunitats de feina, hi han oportunitats de negocis, hi han oportunitats de diferents tipus. Jo crec que en aquests moments ja estan en el camí d'aconseguir uns estàndards que nosaltres considerem suficients, sobre tot en el tema del que, i aquí potser segurament tindries que diferenciar entre tot el que fa referència al tema del negoci i altres temes. Jo crec que la voluntat, per exemple, d'Aràbia Saudí en l'interès que tenen en el nostre futbol femení: per exemple, volen organitzar la Supercopa d'Espanya femenina a Aràbia. Els representants de la Federació de Futbol de l'Aràbia Saudí ens comentaven que s'estava... De fet, és una dona la persona que està gestionant en el Ministeri d'Esports totes aquestes qüestions. Hi ha certa opertura que, segurament, fa uns anys no hi havia. Trobo que és molt diferent i, en aquest sentit, s'ha de fer un cert esforç per entendre-ho... però és molt diferent la promoció d'un país directament a fer aquest tipus de negocis quan és una zona del món que econòmicament està molt desenvolupada i que està invertint en tots els àmbits del món de l'esport. En aquest sentit, jo... ens sentim molt còmodes amb els inversionistes tant de Qatar com d'Emirats que han tingut la decisió de creure en el Barça i de creure en aquests productes [seients VIP] que en aquests moments estan ajudant, evidentment, en la recuperació econòmica del club.

RESUM simplificat del discurs del president del Barça sense circumloquis ni anacoluts: "Els països del golf s'estan obrint al món en un procés de normalització. Ara són un lloc d'oportunitats, tal com passava a la meva època quan els qui podien feien màsters als Estats Units o Londres. Ara els joves van allà perquè hi ha oportunitats per fer negocis. Compleixen unes condicions que considerem suficients, tot i que hem de diferenciar els negocis d'altres temes. L'Aràbia Saudita té interès en el futbol femení, volen celebrar al seu país la Supercopa d'Espanya femenina i, fins i tot, és una dona qui gestiona aquest tema a la seva Federació de Futbol. D'altra banda, estem molt còmodes amb els inversors de Qatar i els Emirats que estan interessats en el Barça i l'estan ajudant a recuperar-se econòmicament”.


Un cop repassada la resposta de Joan Laporta, considero inacceptable portar mundials de futbol i Supercopes o fer negocis al món de l'esport amb els diners "bruts" de països com l'Aràbia Saudita, Qatar o els Emirats Àrabs Units, perquè no respecten drets humans fonamentals: atacs a la llibertat d'expressió, persecució política i tortures a opositors o discriminació de col·lectius com les dones i els homosexuals. Els diners d'aquests règims teocràtics no haurien de servir per comprar la complicitat i el silenci de societats com la catalana o l'europea.

No és cert, com intenta justificar Laporta, que aquests països hagin millorat considerablement en un període de quinze anys. Es tracta de règims basats en el wahabisme, una interpretació purista, reaccionària i extrema de la religió i la societat islàmica, paral·lela al salafisme dels països del Nord d'Àfrica. El que estan portant a terme té un nom i ho sap tothom: sport washing, blanqueig o rentat polític de cara a través de l'esport.


Aporto tot seguit una sèrie de testimonis sobre la situació política i social de l'Aràbia Saudita, Qatar i els Emirats Àrabs Units.


La periodista esportiva Marta Ramon descriu perfectament com és l'Aràbia Saudí de la Supercopa d'Espanya del gener de 2025:

Riad és gegantina: té més de set milions d’habitants i concentra tot l’aparell governamental de la monarquia totalitària i teocràtica que lidera el príncep Mohamed bin Salman. Ho fa aplicant el wahabisme, una de les versions més fonamentalistes de l’islam. A l’avió que ens hi porta no només ens anuncien que algunes de les pel·lícules que ens ofereixen han estat editades (és a dir, censurades), sinó que la religió es fa present de seguida (ja ho esperàvem de l’altra vegada), amb un missatge que apel·la a la protecció d’Al·là. Fins i tot hi ha un espai per resar entre unes cortines, al costat dels lavabos… I quan arribem a l’hotel, al calaix de la tauleta de nit hi tindrem a punt l’Alcorà i una catifeta plegada. Tot és qüestió de fe.

Aterrar a Riad és menys sorprenent que fer-ho a Jiddah, envoltats de pelegrins que van a la Meca. Per començar, la sensació que tenim ara és de més modernitat. Però les aparences enganyen: estem entrant a un altre món. Un món en què, si les dones pretenen independitzar-se de la tutela dels homes, les poden denunciar. Un món on a activistes com Loujain al-Hathloul i Nassima al-Sada les han empresonat per defensar els seus drets. Un món on a l’escriptor i professor universitari Abdul·lah al-Maliki el van condemnar, al setembre, a set anys de presó per tuitejar i publicar textos en què reflexionava sobre la llibertat d’expressió i la representació política. Òbviament, la pena de mort està a l’ordre del dia… i també les sentències corporals, com la flagel·lació (que, per exemple, reben com a càstig, a més de la presó, els que són condemnats per homosexualitat, considerada delicte). Al mes de juliol, al defensor dels drets de les persones LGTBI Mohamed al-Bokari el van condemnar a deu mesos de presó per haver vulnerat la moral pública i imitar les dones. Benvinguts a l’Aràbia Saudita, un país que manté la seva influència a la regió a cop de talonari petrolier i gràcies a l’armament dels Estats Units… i Espanya. La població aniquilada del Iemen us dona les gràcies".

https://www.rac1.cat/programes/el-barca-juga-a-rac1/20220113/4104144859781/marta-ramon-enviada-especial-arabia-saudita-supercopa-barca-madrid-classic.html


La periodista Txell Esteve explica trets bàsics de la societat qatariana a ran del Mundial de Futbol de Qatar del 2022:

-Només el 24,1 % de la població són dones (3 de cada 4 habitants de Qatar són homes). 

-Les dones viuen sota la tutela masculina i no tenen capacitat de decisió en grans temes vitals.

-Beure alcohol o cometre adulteri es castiga amb condemnes com lapidacions o flagel·lacions.

-Una violació d’una dona es considera adulteri i es castiga amb pena de presó i 100 cops de fuet.

-No poden tenir la guarda potestat dels seus fills en cas de divorci, per molt que en tinguin la custodia legal.

-Dels 2,6 milions de persones de Qatar només 300.000 són qatarians. La resta són estrangers que hi estan treballant.

-Només tenen drets complets els homes heterosexuals.

-Mentre dones estrangeres gaudiran del país, les qatarianes pateixen d’un sistema de tutela masculí que els controla la vida.

-Si ets dona i feminista i goses tenir una opinió política o social que faci palesa les desigualtats, segurament seràs arrestada, et faran desaparèixer o t’encarceraran.

-Les dones tenen accés al mercat laboral i estudis, però estan sotmeses a la guarda masculina per prendre decisions com: casar-se, estudiar, accedir a una feina, viatjar a l’estranger, o accedir a salut reproductiva.

https://beteve.cat/esports/vulneracio-drets-dones-qatar-paper-protagonisme-durant-mundial/


Les periodistes acreditades al Mundial de Futbol de Qatar del 2022 van rebre una guia de la FIFA, redactada d'acord amb les normes i els costums de Qatar, molt semblants a allò que podem trobar a l'Aràbia Saudita o els Emirats, on els responsables del Mundial  "recomanaven":

1. Mostrar respeto y ser cortés: No hay que ser tan directo como nosotros. Para los árabes es importante iniciar una conversación sobre asuntos generales. Nada de ir al grano. Lo contrario, se considera grosero. Se puede hablar de la familia, de los hijos... pero es mejor obviar temas como la homosexualidad (prohibida allí), la política, las esposas, la religión... En fin, ya se sabe: nada de temas espinosos.

2. Código de vestimenta: Qatar es un país islámico con un código de vestimenta conservador. Ellos van con túnicas blancas y ellas con abaya larga. Y dice la guía: "No tienes que llevar velo como turista, pero no vayas demasiado desnuda por la calle". Preferiblemente, no se deben mostrar los hombros ni las rodillas, pero atención: esto va también para los señores. Mejor evitar la ropa ajustada, escotada y, claro, las faldas demasiado cortas. Tampoco las transparencias.

3. Sé agradecido y acepta café y té: Durante una reunión con un qatarí, siempre se bebe té o café. Es conveniente aceptar la primera taza. Si luego no quieres más, lo dices y punto.


La guia de la FIFA adverteix més explicitament sobre comportaments que cal evitar:

-No mires fijamente: Ni a los ojos, ni a la cara, ni a las ropas... Es descortés hacerlo y se considera, incluso, un insulto para los qataríes.

-No hables con el sexo opuesto: Como hombre, no pidas información a las mujeres qataríes. Muchas mujeres no querrán y además no les está permitido. Y añade: si tienes que tratar con alguna mujer para algún asunto profesional o de negocios, es ella quien debe tomar la iniciativa de darle la mano.

-Mejor sin fotos: No hagas fotos a nadie sin pedir permiso y en lo referido a mujeres y ancianos, no les retrates en lugares delicados. Hay que tener precaución especialmente al fotografiar a policías, militares, etc.

-Alcohol free: Por la ley sharía, en Qatar no se puede introducir alcohol, pornografía, carne de cerdo ni drogas y beber alcohol es ilegal. Solo los hoteles de cinco estrellas tienen licencia para venderlo. Pero ojo, una cerveza te costará entre 10 y 15 euros. No te emborraches ni, por supuesto, conduzcas ebrio.

-Otros modales qataríes: No es adecuado mostrar las plantas de los pies o los zapatos, porque se considera un insulto. Tampoco está permitido sentarse de espaldas a otros huéspedes.

Y si comes con los dedos, no lo hagas con la mano izquierda, siempre con la derecha. La puntualidad no es un valor que cotice al alza en Qatar, así que no hay que enfadarse si quedas con alguien y llegan tarde.

https://www.elmundo.es/yodona/actualidad/2022/10/07/633fef9ffc6c83a0778b45bd.html


La periodista esportiva Anaïs Martí explica que a l'Aràbia Saudita de la Supercopa de 2022 no hi havia dones a la sala habilitada per a la premsa o al servei de neteja de l'hotel i, a més, els partits de futbol femení es juguen a porta tancada i amb el corresponent permís del pare. La mateixa periodista va explicar a TV3, en tornar del Mundial de Futbol de Qatar del 2022, que els taxistes no miraven les dones als ulls i, si anaven acompanyades, s'adreçaven abans al company periodista que a elles. L'abans esmentada Marta Ramon afegeix que va haver d'anar a un lavabo de discapacitats, perquè a l'estadi de la Supercopa del 2025 només hi havia lavabos per a homes i no hi podia entrar.

https://www.3cat.cat/3cat/anais-marti-a-larabia-saudita-les-futbolistes-jugen-a-porta-tancada-i-amb-el-permis-del-pare/audio/1123031/

https://elmondelatele.cat/radio/periodista-rac1-explica-discriminacio-anar-lavabo-en-supercopa-espanya_2071564_102.html


L'organització no governamental Human Right Watch descriu, en un informe publicat el 2021, la situació actual de les dones de Qatar, una situació molt semblant a les dels Emirats i l'Aràbia Saudita:

“Las mujeres en Qatar han derribado obstáculos y logrado importantes avances en áreas como la educación; sin embargo, aún tienen que enfrentarse a normas oficiales de tutela masculina que limitan su capacidad de llevar adelante vidas plenas, productivas e independientes”, señaló Rothna Begum, investigadora sénior sobre derechos de la mujer de Human Rights Watch. “La tutela masculina refuerza el poder y el control que tienen los hombres sobre las vidas y elecciones de las mujeres y puede alentar o propiciar situaciones de violencia, lo que deja a las mujeres con menos opciones viables para escapar del abusos en la familia o por parte de sus esposos”.

Las conclusiones de Human Rights Watch se basan en un examen de 27 leyes, así como de regulaciones, políticas, formularios, comunicaciones por escrito con el Gobierno y 73 entrevistas, entre ellas 50 entrevistas a fondo con mujeres afectadas por este sistema. En comunicaciones por escrito enviadas en febrero y marzo de 2021, representantes del Gobierno confirmaron muchas de estas conclusiones y objetaron otras, a pesar de las evidencias en contrario con las que contaba Human Rights Watch.

Según las leyes qataríes, las mujeres deben obtener el permiso de sus esposos para casarse, independientemente de la edad o de su estado civil anterior. Una vez casada, se puede considerar que la mujer es “desobediente” si no obtiene el permiso de su esposo antes de trabajar o viajar, o si abandona el hogar o se niega a mantener relaciones sexuales con él sin una razón “legítima”. Los hombres pueden estar casados hasta con cuatro mujeres al mismo tiempo sin necesidad del permiso de un tutor o ni siquiera el de su esposa o sus esposas actuales.

Las mujeres no pueden ser tutoras principales de sus propios hijos o hijas en ningún momento. No tienen autoridad para tomar decisiones independientes respecto de los documentos, finanzas, viajes de sus hijos y a veces ni siquiera respecto de su escolaridad y tratamiento médico, incluso si están divorciadas y un tribunal ha ordenado que sus hijos vivan con ellas (“custodia”) o si el padre de los hijos ha fallecido. Si el hijo o hija no tiene un familiar varón que pueda desempeñarse como tutor, el Gobierno asume esta función.

Debido a la discriminación en las leyes relativas al divorcio y a las decisiones respecto de hijos e hijas, algunas mujeres han quedado atrapadas en relaciones abusivas, y a menudo esperan años para obtener un divorcio. Si se van, es posible que no puedan volver a casarse por temor a perder la custodia de sus hijos y continúan dependiendo de sus ex esposos, que siguen actuando como tutores legales de los hijos.

Algunas mujeres entrevistadas señalaron que sus tutores varones les habían prohibido estudiar en el extranjero o asistir a universidades mixtas en Qatar, lo cual limitaba lo que podían estudiar y sus futuras carreras profesionales. Las mujeres indirectamente necesitan el permiso de su tutor varón para conseguir becas del Gobierno y poder acceder a educación superior. Las mujeres relataron que enfrentan restricciones en la Universidad de Qatar, de gestión estatal, que está segregada por sexo; por ejemplo, deben conseguir el permiso del tutor para ingresar o salir del campus en taxi, vivir en viviendas estudiantiles y realizar excursiones como parte de sus estudios.

https://www.hrw.org/es/news/2021/03/29/qatar-la-tutela-masculina-cercena-los-derechos-de-las-mujeres


L'Aràbia Saudí és un dels països que més apliquen la pena de mort arreu del món, darrere d'estats com la Xina, l'Iran, els Estats Units (sí, USA) o Singapur. I els informes no són reconfortants:

-La tasa de ejecuciones de Arabia Saudita casi se ha duplicado desde que el rey Salman tomó las riendas del país en 2015 y nombró a su hijo Mohammed bin Salman para puestos clave del gobierno.

-La pena de muerte se ha utilizado de forma rutinaria para silenciar a disidentes y manifestantes, contraviniendo el derecho internacional de los derechos humanos, que establece que sólo debe utilizarse para delitos graves.

-Al menos 11 de las personas ejecutadas desde 2015 eran niños cuando fueron detenidos, a pesar de las repetidas afirmaciones de Arabia Saudita de que está restringiendo el uso de la pena de muerte contra menores de edad. 

[La pena de mort a menors de 18 anys va ser substituïda el 2020 per sentències de fins a 10 anys en centres de reclusió de joves.]

-La tortura es "endémica" en las cárceles sauditas, incluso para los acusados menores de edad.

https://www.bbc.com/mundo/noticias-internacional-64473230

https://www.elpuntavui.cat/societat/article/1780926-l-arabia-saudita-elimina-la-pena-de-mort-als-infants.html


Podríem afegir-hi un munt de testimonis més, però els textos escollits en són una bona mostra.

En conclusió, no seria bo per al Barça establir vincles amb règims com l'Aràbia Saudita, Qatar o els Emirats. I, per cert, un altre dia en parlem de Turquia i la seva persecució contra els kurds o el genocidi contra els armenis que va inspirar l'holocaust dels nazis alemanys.


AFEGITÓ: VÍCTOR FONT

Un mes després de les declaracions de Joan Laporta sobre el món àrab (Aràbia, Qatar, Emirats), l'aspirant a president Víctor Font fa unes declaracions a RAC1 d'allò més semblants.

Font fa veure que té un discurs més ètic i més crític amb les teocràcies àrabs, però en realitat és partidari del mateix que Laporta: els negocis són els negocis, l'important són els calers i, si cal, tanquem els ulls i ens abaixem els pantalons mentre fingim que demanem transparència i democràcia.

Vergonya per a tots dos.


Transcric la resposta de Víctor Font (16 de gener de 2025) [2]:

-Pregunta: Vostè si fos president faria negocis amb els països àrabs?

-VÍCTOR FONT: Sense cap mena de dubte, el món àrab és un món en creixement, en transformació, que està intentant integrar-se en tot lo que és el Món. Tothom fa negocis en allà. El que és imprescindible, i més en situacions com aquesta on hi han dictadures, és la transparència. Nosaltres podem fer negocis en allà. Però primer siguem coherents i no diguem una cosa un dia... Si governen els altres no es poden fer negocis i, quan hi governo jo, llavors sí. I segon, transparència. Si hem de demanar i exigir transparència en algunes transaccions és precisament les que es fan en llocs on no hi ha democràcia. I això és el que manca avui en dia. I fem una roda de premsa on lo principal havia de ser que ens expliquin això i no ens expliquen això.

https://www.rac1.cat/esports/20250116/226755/victor-font-roda-premsa-laporta-lamentable-seva-agressivitat-no-intimida-elmon.html


NOTES:

[1] Transcripció literal i íntegra de la resposta del president Laporta, amb l'eliminació de freqüents i sobrers "doncs". Tal vegada resulta una mica farragosa, amb algunes incoherències i frases interrompudes (anacoluts), però no he volgut netejar-la o simplificar-la tal com he llegit en alguna crònica periodística.

[2] Transcripció literal de la resposta de Víctor Font sense fer cap correcció dels "en allà", "lo" i "hi han" que ha perpetrat.